Observar, analitzar, pensar i canviar

Història de la Filosofia

https://spotify.link/5U4RpFXayDb

Redescobrint la natura

“Que no es tracta d’una ciència productiva, és evident ja pels que primer van filosofar. Doncs els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l’admiració; al principi, admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després, avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com els canvis de la lluna i els relatius al sol i a les estrelles, i la generació de l’univers. Però el que es planteja un problema o s’admira, reconeix la seva ignorància. (Per això també el que estima els mites és en certa manera filòsof; doncs el mite es compon d’elements meravellosos). De sort que, si filosofaren per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat. I així dona testimoni el que ha passat. Doncs aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l’ornat de la vida. És, doncs, evident  que no la busquem per cap utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure al que és per a si mateix i no per a un altre, així considerem aquesta com l’única ciència lliure, ja que aquesta sola és per a si mateixa.”  

Aristòtil, Metafísica Llibre I, 21

Les llàgrimes d’Isis per la mort d’Osiris ja havien cessat, i l’època de pluges s’acabava. Era el moment de Hapy, el déu del Nil, qui havia d’afavorir una bona i justa crescuda del riu, permetent que la vall renovés la seva fertilitat. La civilització egípcia depenia d’aquest cicle anual que, iniciat al juliol, possibilitava el miracle de l’abundància gràcies a les aigües negroses que regaven i adobaven les terres nilòtiques.

Thales visità aquestes terres verdes, vermelloses i negres durant el govern de la vint-i-sisena dinastia (XXVI), coneguda com a Saïta perquè tenia la seva capital a Sais. Egipte respirava prosperitat: l’obertura al món mitjançant intercanvis econòmics i culturals permetia l’arribada de productes de luxe, com l’oli d’oliva, que omplia el vaixell mercant que havia salpat feia setmanes des de Milet (una colònia grega de l’antiga Jònia) i es dirigia al port comercial de Nàucratis.

Però més enllà dels beneficis econòmics, Tales estava interessat a observar i descobrir les meravelles que Egipte oferia: les piràmides i la seva majestuosa alçària; els coneixements astronòmics dels sacerdots; el cicle anual del riu; els mites recollits al Llibre dels Morts; els temples decorats amb gran detall i l’escriptura jeroglífica.

Per a Thales2, ni els sabers de la tradició grega, ni els mites d’Homer3 i Hesíode4, ni els coneixements del món babilònic ni els de la mil·lenària civilització egípcia podien ser considerats veritables o falsos. En tots els casos, la veritat venia imposada pels déus (i pels herois), i cap mortal gosava contradir-la. Els representants d’aquests déus gaudien del poder absolut, ja fos en forma d’un rei que controlava les grans obres públiques (despotisme hidràulic), ja fos en un grup de nobles que exercia el poder justificat en la tradició (aristoi). Massa semblances, massa diferències en aquests discursos mític-religiosos per explicar un mateix fet natural, un mateix fenomen físic: el canvi. Calia trobar un principi unitari —l’ἀρχή (arkhé)— que donés raó a la physis5 i permetés entendre com es passava del caos (χάος) al cosmos (κόσμος).

Segons relaten Aristòtil6 i Sèneca, Thales centrà la seva cosmogonia en un únic arkhé: l’aigua. Aquest seria l’element material i originari de totes les coses, i la Terra hi flotaria com un tros de fusta. Els egipcis creien que la Terra tenia forma de plat i flotava sobre l’aigua; a Babilònia es parlava de la creació a partir d’aigües primigènies (Apsu i Tiamat). El pensador jònic racionalitza les explicacions egípcies, orientals i gregues. Tot l’empenyia cap a un nou aprenentatge: una mirada atenta, una anàlisi intel·lectiva, reflexiva, objectiva i racional. L’escepticisme davant les explicacions mítiques envaïa l’esperit d’aquest que, per primer cop, es nomenava amant del saber: filòsof.

L’observació astronòmica el conduí a la famosa predicció d’un eclipsi gràcies a taules babilòniques; al càlcul dels solsticis i, possiblement, al plantejament del moviment solar; a determinar la posició de l’estrella Polar, tan útil per a la navegació. El càlcul geomètric, aplicat als triangles, li permeté mesurar l’alçada de les piràmides i conèixer la posició dels vaixells. La filosofia s’obria pas a través de la comprensió de la physis.

Era el moment de tornar a casa, a Milet.

  1. García Yedra, V. Metafísica de Aristóteles. Madrid, 1987, Editorial Gredos. (Traducció al català Paloma Llorente Megias). ↩︎
  2. Thales (Θαλης) de Milet, 624(23)-548(45) aC. ↩︎
  3. Homer (Ὅμηρος), Quios, segle IX aC- Íos, segle VIII aC, se li reconeixen els poemes orals la Ilíada i l’Odissea. ↩︎
  4. Hesíode ( Ἡσίοδος), Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC. Va escriure Teogonia i Els treballs i els dies. ↩︎
  5. Physis (Φύσις), paraula de la qual deriva física, pels antics grecs pren el significat de totalitat; de tot allò que existeix. ↩︎
  6. Aristòtil, Metafísica A 3, 983 b 6cit. K&R Los filósofos presocraticos pg. 129 ↩︎