Perquè ja sigui un, ja siguin molts els que governin, no s’alteraran les lleis fonamentals de la Ciutat si es mantenen l’educació i la instrucció”
Plató, La República 450,e
INTRODUCCIÓ
La mort de Sòcrates va ser un dels successos que va fer emergir dos moments històrics i significatius de la vida d’Atenes. D’una banda, la pèrdua de la seva hegemonia dins l’Hèl·lade: la seva feblesa política, econòmica i militar la convertí en un objectiu desitjable per altres ciutats-estats i regnes, com succeí l’any 335 aC, quan Alexandre el Gran la va sotmetre. De l’altre, es produí una renovació en la manera d’entendre i transmetre el coneixement, que consolidà Atenes com a referent intel·lectual de la Grècia Clàssica. Qui desitjava aprofundir en el saber o ampliar els seus coneixements, ja no cercava un sofista, sinó que es convertia en alumne d’una escola: l’Acadèmia de Plató.
Encara que el seu nom real era Arístocles, el filòsof és conegut pel sobrenom de Plató (Πλάτων “el de les amples espatlles”) a causa de la seva gran envergadura física. Va néixer a Atenes entre els anys 428-427 aC i va morir als 80 o 81 anys, entre el 348 -347 aC a la mateixa ciutat.
Plató provenia d’una família aristocràtica i benestant atenesa, alguns membres1 de la qual van formar part dels anomenats Trenta Tirans. Aquesta posició social li va permetre rebre una educació acurada en diversos àmbits del coneixement, de la mà dels millors sofistes de l’època. Entre ells cal destacar Cratil, qui el va introduir en el pensament d’Heràclit d’Efes, i sobretot Sòcrates, qui esdevingué el seu veritable mestre.
Des dels vint anys i fins a la mort de Sòcrates (recordem que va morir condemnat pel govern democràtic d’Atenes a beure cicuta l’any 399 aC) Plató va ser deixeble i amic fidel2.
Tot i que, com aristòcrata, s’esperava que Plató es dediqués a la política, la realitat sociopolítica d’Atenes del moment no li era gens atractiva: la polis semblava governada per demagogs sense veritables coneixements sobre què significava el bon govern; la pèrdua davant d’Esparta en la Guerra del Peloponès; la posterior instauració del poder titella dels Trenta Tirans i, finalment, la condemna a mort de Sòcrates, van redirigir la seva vocació cap a la filosofia.
Després de la mort de Sòcrates, Plató va viatjar per diferents polis de les colònies gregues per completar la seva formació filosòfica. Primer – i durant tres anys – va viure a Mègara, on va estudiar amb Euclides el Vell, perfeccionant l’art de la dialèctica. Posteriorment, va residir a Cirene, Egipte i a la Magna Grècia on conegué amb profunditat el pensament dels físics, d’Heràclit, de Parmènides i, sobretot, dels pitagòrics. Aquests darrers l’influïren profundament: Plató considerà que les matemàtiques3 eren el model de referència pel coneixement demostratiu i que existeixen dos models de realitat: la dels conceptes i la dels objectes.
A aquesta etapa de joventut (393-388 aC) dona lloc a diversos diàlegs on el protagonista principal és Sòcrates: Apologia de Sòcrates, on recull el discurs de defensa del seu mestre davant del tribunal i descriu la seva filosofia i estil de vida; Critó, reflexió sobre l’obediència a les lleis i el sentit de la justícia; Eutifró, debat sobre la naturalesa de la pietat i la relació entre el diví i el moral; Laques, sobre el concepte de valentia; Ió, sobre la naturalesa de la inspiració poètica i la relació entre el poeta i el seu art.
Durant d’aquest període tingué lloc el primer viatge a Siracusa (388 aC). Convidat per Dionís I, Plató esperava influir en el governar la ciutat, però fou empresonat i venut com a esclau. Va se alliberat gràcies a Anníceris de Cirene, que el comprà i el retornà a Atenes.
A la seva tornada, Plató va fundar l’Acadèmia (387 aC)4. Una escola de coneixement dedicada a la filosofia, les matemàtiques, l’astronomia, la música i altres disciplines (o sabers) necessaris per formar veritables filòsofs. Aquest centre esdevingué un referent intel·lectual de l’antiguitat, que va atraure joves de diferents territoris, entre els quals cal destacar Aristòtil. Va estar activa fins a l’any 529 dC, quan l’emperador Justinià la va fer tancar.
Plató va viatjar dues vegades més a Siracusa (367 i 361 aC) cridat per Dionís II (el Jove), amb l’esperança de posar en pràctica les seves teories polítiques, especialment les exposades a la República5. Tots dos intents fracassaren. Desenganyat, Plató retornar a Atenes i hi va restar fins a la seva mort — esdevinguda entre 348-347 aC— dedicat plenament a l’ensenyança i l’activitat filosòfica.
- En concret, Càrmides i Críties. ↩︎
- La influència de Sòcrates en Plató va ser tan forta, que aquest sembla venerar-lo en fer-lo protagonista principal dels seus diàlegs, sobretot en els de la primera etapa. ↩︎
- Segons el filòsof Joan Filopó, en el seu “Comentari sobre l’ànima” XV,117,27, la inscripció que hi havia a l’entrada de l’Acadèmia de Plató era ἀγεωμέτρητος μὴ εἰσίτω (“no entri ningú que no sàpiga geometria”). ↩︎
- Aquest edifici va ser construït fora de les muralles d’Atenes, en un lloc dedicat a Akademos (Ἀκάδημος), d’aquí el nom “Acadèmia”. ↩︎
- Πολιτεία (Politeia) va ser escrita entre els anys 380-370 aC. ↩︎
ESPAI HERMES 