“Els millors discursos escrits no són més que una ocasió de reminiscència, per als homes que ja coneixen.”

Plató, Fedre

No podem saber amb total seguretat si tot el que va escriure Plató forma part el corpus platònic que ens ha arribat, però les obres que conservem constitueixen un llegat filosòfic de gran importància i categoria.

Quasi la totalitat dels escrits platònics estan estructurats en forma de diàleg¹, un gènere literari que li permetria acostar-se a la manera d’ensenyar² del seu mestre Sòcrates, i, alhora, retre-li homenatge. És precisament Sòcrates el protagonista principal i qui exposa tot nucli del pensament filosòfic de Plató.

Entremig de les discussions dialèctiques, Plató també introdueix mites, metàfores i al·legories que tenen la funció de facilitar la comprensió dels punts més complexos – i fonamentals— de la seva filosofia. Així, per exemple, al Fedre trobem el mite del carro alat; al Banquet, el mite d’Eros; al Menó la teoria de la reminiscència, a través de l’exemple d’un esclau; a La República trobarem la metàfora de la línia i el famós mite de la caverna.

Seguint els estudis dels especialistes en Plató, el corpus platònic s’acostuma a dividir en quatre etapes, que mostren una evolució progressiva del pensament del filòsof:

• Etapa socràtica (393 – 389 aC): són les primeres obres i reflecteixen el model maièutic i la ironia de Sòcrates: Apologia; Ió; Critó; Protàgores; Laques; Trasímac; Lisis; Càrmides; Eutifró.
• Etapa de transició (388-385 aC): es comença a perfilar el pensament del mateix Plató: Gòrgies; Menó; Eutidem; Hipias menor; Cràtil; Hipias Major; Menexen.
• Època de maduresa 385-370 aC): és el període de plenitud de la seva filosofia. Hi trobem: El Banquet; Fedó; La República; Fedre.
• Època de vellesa (369-347 aC) : apareixen algunes reflexions crítiques respecte a les seves teories anteriors i fa ús d’un to més místic. Destaquen: Teetet; Parmènides; Sofista; Polític; Fileb; Timeu; Críties; Lleis; Epínomis.

Amb aquesta amplíssima producció filosòfica es va estructurar el primer gran sistema filosòfic d’Occident. El seu pensament inclou una ontologia, una teoria del coneixement, una teoria sobre l’ànima, una teoria ètica i política, una teoria estètica i una cosmologia.