Aquesta obra, sense ser el màxim exponent del pensament filosòfic de Plató, és la més coneguda, ja que en ella s’enllacen — amb gran destresa — tots els temes desenvolupats en altres diàlegs. La seva estructura pot comparar-se a una composició molecular, en què les partícules subatòmiques — protons, neutrons i electrons— giren al voltant d’un nucli per formar molècules. De la mateixa manera, a La República, conceptes filosòfics com virtut, ètica, coneixement, la teoria de les idees… giren al voltant d’un únic nucli: la justícia.

La necessitat de reflexionar sobre el fonament de la justícia – i sobre com aquesta es manifesta socialment – va portar Plató a concloure que aquest concepte tan important no podia dependre de simples opinions, ni del relativisme sofista ni de cap convenció o pacte social.

Plató, anant més enllà del seu mestre Sòcrates – qui defensava la necessitat de conèixer què és la justícia-en-sí per poder actuar justament — afirmà que la justícia existeix com a realitat objectiva i intel·ligible (en l’àmbit conceptual, i que gràcies a possible realitzar actes justos (manifestacions concretes i parcials de la justícia). Amb aquest plantejament, Plató cerca rebatre els discursos dels sofistes, fonamentat en el relativisme moral, l’escepticisme epistemològic i la primacia de l’opinió. El nostre filòsof defensarà, primer, que els conceptes existeixen realment i, segon, que és possible conèixer-los si es dona supremacia a la raó per sobre de la informació que provenen dels sentits.

L’obra consta de deu llibres que poden agrupar-se en cinc blocs:

• Primer bloc (Llibre I): s’introdueix el tema central de tota l’obra: la justícia.

• Segon bloc (Llibres II, III i IV): s’hi desenvolupa el projecte polític platònic, amb la formació d’una ciutat ideal i l’anàlisi de la seva estructura social.

• Tercer bloc (Llibres V, VI, VII): constitueix la part més filosòfica, centrada en la teoria del coneixement i en l’educació del filòsof-rei.

• Quart bloc (Llibres VIII i IX): s’hi estudien les diferents formes de govern i la seva degradació.

• Cinquè bloc (Llibre X): funciona com a epíleg, on es reafirmen els arguments dels llibres anteriors i s’introdueix la crítica a l’art i la imitació.

En conjunt, La República ofereix una visió global de la filosofia de Plató: parteix d’una motivació moral (què vol dir actuar justament) que desemboca en una motivació epistemològica (què vol dir conèixer veritablement), fins a arribar a la formulació de la Teoria de les Idees, a la definició de virtut, i a l’estructuració d’una teoria política ideal. Aquesta última no es va materialitzar mai, però ha estat considerada com una formulació utòpica de la ciutat justa.