Introducció

El naixement del pensament sistemàtic

Després del pas del mite al logos  – amb els pensadors presocràtics – i l’arribada dels sofistes i l’aparició de Sòcrates amb una mirada crítica sobre les lleis, els costums i la veritat, la filosofia grega entra en una nova etapa: la filosofia clàssica. Aquest període que es desenvolupa entre els segles V – IV aC, es caracteritza per la consolidació dels grans sistemes filosòfics que intentaran construir una visió global i coherent del món. Ja no és només comprendre la naturalesa de la realitat, sinó també com és l’ésser humà, la societat i el coneixement en la seva totalitat. El pensament esdevé més sistemàtic, més estructurat i amb el desig d’abastar totes les dimensions de l’experiència humana: el coneixement, l’ètica, la política, la metafísica…

És el moment de Plató i Aristòtil, pensadors que ofereixen una visió global de la realitat i del món en el que vivien. Van construir sistemes coherents de pensament per entendre la realitat i transformar la societat. La recerca de la veritat, la justícia, el bé o la bellesa ja no són qüestions debatudes en l’àgora, sinó que formen part d’un projecte filosòfic ambiciós que busca oferir respostes fonamentades, coherents i útils pera la vida personal i col·lectiva.

Aquest segon capítol ens convida a surfejar la primera gran onada del pensament clàssic: Plató, un pensador que, inspirat per Sòcrates, va aportar una nova forma d’entendre la realitat, el coneixement i la política. Surfejarem les seves teories polítiques i epistemològiques tot navegant entre els conceptes d’idea, ànima, justícia i utopia.

Posteriorment, entrarem en una segona onada, en el pensament d’Aristòtil, qui, malgrat haver viscut durant molts anys sota l’ombra intel·lectual de Plató, acabarà obrint una via pròpia. El deixeble esdevindrà mestre, i amb ell la filosofia adoptarà una nova orientació: més empírica, més sistemàtica, més centrada en l’observació i la classificació del món natural i humà.

Amb Plató i Aristòtil, el pensament grec assoleix un nivell de maduresa que marcarà profundament tota la història de la filosofia occidental. Aquest capítol ens convida a surfejar entre dues mirades complementàries i alhora divergents, dues formes de comprendre el món que encara avui ens interpel·len.