| Ànima (psyché) | Principi vital de l’ésser humà. Per Plató, és immortal i composta de tres parts. |
| Aspecte concupiscible | Part de l’ànima relacionada amb els desitjos i plaers corporals. |
| Aspecte irascible | Part de l’ànima vinculada al coratge, la valentia i l’acció. |
| Aspecte racional | Part de l’ànima encarregada del pensament, la saviesa i la presa de decisions. |
| Ciutat justa | Polis on cada individu ocupa el lloc que li correspon segons la seva naturalesa i virtut. |
| Democràcia | Sistema en què governa tothom, però que pot degenerar en caos si no hi ha criteri racional. |
| Dialèctica | Mètode racional que eleva l’ànima del món sensible al món de les Idees. |
| Dianoia | Raonament discursiu: coneixement matemàtic i deductiu. |
| Doxa | Opinió o coneixement aparent basat en els sentits, propi del món sensible. |
| Educació | Procés d’orientació de l’ànima cap al Bé i la Veritat. Eina fonamental per a la justícia. |
| Eikasia | Conjectura o il·lusió: coneixement de les ombres i aparences. |
| Episteme | Coneixement veritable, racional i universal, propi del món de les idees. |
| Filòsof-rei | Governant ideal: ha contemplat la Veritat i coneix la Idea del Bé. |
| Idea del Bé | La més elevada de les Idees. Font d’intel·ligibilitat, veritat i existència. |
| Idees (formes) | Realitats universals, immutables i perfectes que donen sentit als objectes concrets. |
| Justícia | Harmonia entre les parts de l’ànima i les classes socials. Cadascú fa el que li correspon. |
| Mite de la caverna | Al·legoria sobre el procés d’alliberament del coneixement: del món sensible al món intel·ligible. |
| Món intel·ligible | Realitat perfecta i immutable coneguda per la raó. Habitat de les Idees. |
| Món sensible | Realitat percebuda pels sentits, canviant i imperfecta. |
| Nóesis | Intel·ligència pura: coneixement directe de les Idees. |
| Pistis | Creença: coneixement dels objectes materials. |
| Reminiscència | Teoria segons la qual conèixer és recordar allò que l’ànima ja havia contemplat. |
| Símil de la línia | Explicació dels graus de coneixement: eikasia, pistis, dianoia i noesis. |
| Tirania | Perversió del govern: el poder absolut està en mans d’un individu que actua per interès propi. |
| Virtut (areté) | Excel·lència o qualitat moral pròpia de cada part de l’ànima: saviesa, coratge, moderació. |
ESPAI HERMES 