OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA
- Conèixer i comprendre les grans preguntes filosòfiques i les respostes que han donat diferents autors/es i corrents al llarg de la història, des de l’antiguitat grega fins a l’actualitat, identificant-ne el context històric, social i cultural.
- Analitzar i interpretar textos filosòfics amb rigor, identificant arguments, tesis, conceptes clau i relacions amb altres sabers, per desenvolupar un pensament crític i autònom.
- Relacionar la filosofia amb el present, detectant la vigència i la influència de les idees filosòfiques en el món actual i establint connexions amb problemes ètics, polítics, socials, científics i culturals.
- Desenvolupar habilitats d’argumentació i diàleg, tant oral com escrit, respectant la diversitat d’opinions i aplicant tècniques de raonament, dissertació i debat.
- Avaluar críticament discursos i problemàtiques contemporànies complexes utilitzant eines conceptuals i metodològiques pròpies de la filosofia.
- Fomentar la sensibilitat estètica mitjançant l’anàlisi i la reflexió filosòfica sobre l’art, la bellesa i altres manifestacions culturals.
- Promoure actituds democràtiques, ètiques i inclusives, valorant el pluralisme de pensament, la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans.
- Potenciar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu, utilitzant fonts fiables, recursos digitals i estratègies de recerca i síntesi.
METODOLOGIA
L’ensenyament de la Història de la Filosofia es fonamentarà en un enfocament competencial, integrant coneixements, destreses i actituds per resoldre situacions d’aprenentatge significatives.
1. Enfocament metodològic
- Aprendre a filosofar: es treballarà la capacitat de preguntar, reflexionar, argumentar i dialogar.
- Contextualització històrica i cultural: cada autor i corrent s’estudiarà relacionant-lo amb el seu moment històric i amb altres disciplines (art, ciència, política, religió).
- Anàlisi de textos: treball sistemàtic sobre fragments originals o adaptats, seguint les pautes de les PAU (comentari, contextualització, relació amb el pensament de l’autor i amb el present).
- Aprenentatge actiu i participatiu: debats, dilemes morals, simulacions de diàlegs filosòfics, treballs de recerca.
- Interdisciplinarietat: connexió amb Literatura Universal, Història, Ciències Socials, Art i Ciències.
- Inclusió i perspectiva de gènere: visibilització de filòsofes i corrents marginats del cànon tradicional.
2. Estratègies didàctiques
- Classes expositives dialogades per introduir conceptes i marcs teòrics.
- Treballs per elaborar mapes conceptuals, línies del temps i comparatives d’autors.
- Aprenentatge basat en problemes (ABP) per vincular la filosofia a reptes actuals (fake news, IA, sostenibilitat, bioètica…).
- Ús de recursos TIC: presentacions multimèdia, fòrums virtuals, qüestionaris interactius, podcast i vídeos.
- Lectures guiades de textos filosòfics, amb preguntes de comprensió i reflexió.
- Pràctiques d’escriptura filosòfica: comentaris de text, dissertacions i assaigs argumentatius.
3. Atenció a la diversitat
- Adaptació de materials i activitats per a diferents ritmes i estils d’aprenentatge.
- Propostes de treball voluntari per ampliar o reforçar coneixements.
- Seguiment personalitzat i feedback continu.
4. Avaluació formativa
- Observació del procés i implicació de l’alumnat.
- Correcció guiada d’exercicis i pràctiques d’examen.
- Autoavaluació i coavaluació en activitats col·laboratives.