---

Seqüenciació de sabers per trimestres

1r Trimestre:

Què puc saber?

• Caracterització de la cosmovisió mítica i la teorització filosòfica a Grècia com a origen de la filosofia occidental.
• Identificació del problema de la realitat en la filosofia presocràtica com a primer problema de la història de la filosofia.
• Comparació del paper de la filosofia en els sofistes i Sòcrates en el context de la il·lustració grega.
• Anàlisi comparada de les respostes de Plató i Aristòtil a la pregunta pel coneixement i la realitat.

Aplicació a la programació: Del mite al logos; presocràtics; phýsis i nómos; sofistes; Sòcrates; Plató i Aristòtil (epistemologia, metafísica, política).

Què és l’ésser humà?

Caracterització de les explicacions antropològiques de Sòcrates, Plató i Aristòtil com a origen de les antropologies posteriors.

Aplicació a la programació: Antropologia filosòfica clàssica: dualisme platònic, hilemorfisme aristotèlic.

Què he de fer?

• Anàlisi crítica de l’evolució de la discussió ètica a Grècia: intel·lectualisme socràtic, teories de la virtut de Plató i Aristòtil, eudemonia, ataràxia.
• Identificació d’aquestes respostes com a origen de les ètiques posteriors.

Aplicació a la programació: (estoics, epicuris); virtut i felicitat en Plató i Aristòtil.

2n Trimestre

Què puc saber?

• Explicació de la relació entre context polític-cultural i evolució filosòfica en hel·lenisme.
• Explicació del problema fe-raó en Agustí, Tomàs, Llull i Ockham.
• Explicació del context polític-cultural del Renaixement i la revolució científica.
• Comparació racionalisme-empirisme (Descartes i Hume) com a orígens de teories posteriors.
• Caracterització de la filosofia crítica de Kant com a síntesi.

Aplicació a la programació: Hel·lenisme i filosofia medieval; Renaixement i revolució científica; racionalisme i empirisme; filosofia crítica de Kant.

Què és l’ésser humà?

Anàlisi crítica del projecte il·lustrat: confiança en raó, educació i ciència.

Aplicació a la programació: L’ètica i epistemologia il·lustrades: Kant

3r Trimestre

Com vivim junts?

• Revisió de la viabilitat i vigència dels projectes polítics de Plató i Aristòtil.
• Valoració del pas a l’estructura política moderna mitjançant el contracte social.
• Anàlisi crítica de la relegació de les dones en construccions teòriques de la societat civil.
• Anàlisi i valoració de la crítica marxista al capitalisme.
• Revisió de l’anàlisi del totalitarisme d’Arendt.
• Avaluació crítica de problemes ètics actuals en relació amb drets humans, drets digitals, medi ambient, drets animals.

Aplicació a la programació: Contractualisme modern i crítica contemporània; filosofia feminista; Marx; Arendt; reptes ètics i polítics actuals.

Què puc saber?

• Revisió de la tradició cultural, religiosa i filosòfica occidental mitjançant la crítica als paradigmes de la modernitat i l’origen de la postmodernitat (Nietzsche).
• Anàlisi crítica de l’Escola de Frankfurt.

Aplicació a la programació: Nietzsche; Escola de Frankfurt.

Què he de fer?

Explicació de la relació entre context polític-social i responsabilitat individual (existencialisme).

Aplicació a la programació: Introducció a l’ètica existencialista com a marc de llibertat i responsabilitat.

Què és l’ésser humà?

• Explicació de la raó vital (Ortega) i raó poètica (Zambrano).
• Filosofia de la vida i perspectiva poètica del pensament.

Com vivim junts? / Què puc saber?

• Anàlisi del pensament de Martha Nussbaum: enfocament de les capacitats, igualtat de gènere, drets humans.

Aplicació a la programació: Filosofia política i ètica aplicada de Nussbaum.

1r Trimestre

Bloc temàtic: Què puc saber? i Què és l’ésser humà? (origen i desenvolupament de la filosofia en l’antiguitat grega)

Unitats i continguts

1. Del mite al logos
   • Caracterització de la cosmovisió mítica i la seva transformació en pensament racional.
   • Filosofia presocràtica: escola de Milet, Heràclit, Parmènides, pluralistes i atomistes.
   • Problema de la realitat i la naturalesa (phýsis).
2. De la phýsis al nómos: sofistes i Sòcrates
   • Context històric i cultural de l’Atenes democràtica.
   • Pensament sofista: relativisme, convencionalisme i art de l’oratòria.
   • Sòcrates: diàleg, ironia i recerca de definicions universals.
   • Comparació Sofistes-Sòcrates en el marc de la il·lustració grega.
3. Plató i Aristòtil
   • Platonisme: teoria de les idees, dualisme antropòlogic, epistemologia, política i justícia.
   • Aristotelisme: hilemorfisme, teoria del coneixement, ètica i política.
   • Revisió de la vigència dels projectes polítics de Plató i Aristòtil.

Autors/es clau: Presocràtics, Sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil.

Activitats avaluatives:

• Comentaris de text filosòfic (model PAU).
• Qüestionaris de contingut i esquemes comparatius.
• Debats sobre phýsis-nómos i la justícia.
• Treball cooperatiu sobre línies del temps filosòfiques.

---

2n Trimestre

Bloc temàtic: Què he de fer? i Què puc saber? (període medieval i modern)

Unitats i continguts
4. Filosofia hel·lenística i medieval

• Estoïcisme i epicureisme: concepte d’ataràxia i ètica de la felicitat.
• Filosofia medieval: fe i raó en Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino, Ramon Llull i Guillem d’Ockham.
• Paper de les dones a l’antiguitat i edat mitjana (Hipàtia d’Alexandria, Hildegarda de Bingen).

5. Renaixement i revolució científica
   • Humanisme i transformacions culturals.
   • Protestantisme i canvi religiós.
   • Revolució científica i nova visió del món.
6. Filosofia moderna
   • Racionalisme (Descartes) i empirisme (Hume): teoria del coneixement.
   • Kant: síntesi crític-trascendental i teoria moral.
   • Ètiques teleològiques i deontològiques.

Autors/es clau: Estoics, Epicuris, Agustí, Tomàs d’Aquino, Ramon Llull, Ockham, Descartes, Hume, Kant.

Activitats avaluatives:

• Comentaris de text de filosofia medieval i moderna.
• Mapes conceptuals comparatius de corrents i autors.
• Dissertació filosòfica sobre llibertat i responsabilitat moral.
• Prova escrita amb preguntes de síntesi.

3r Trimestre

Bloc temàtic: Com vivim junts? i Què puc saber? (crítica a la modernitat, pensament contemporani i reptes actuals)

Unitats i continguts
7. Crítica a la modernitat i naixement de la contemporaneïtat

• Nietzsche: crítica als valors tradicionals i filosofia del martell.
• Marx: crítica al capitalisme i teoria materialista de la història.
• Escola de Frankfurt: crítica a la raó instrumental i a la societat de masses.

8. Pensament polític i social contemporani
   • Hannah Arendt: totalitarisme i acció política.
   • Contractualisme modern: revisió i crítica contemporània.
   • Filosofia feminista i inclusiva.
   • Martha Nussbaum: enfocament de les capacitats, justícia social, igualtat de gènere i drets humans.
9. Filosofia i reptes del segle XXI
   • Bioètica, sostenibilitat i drets humans (generacions futures, drets digitals, medi ambient, drets dels animals).
   • Filosofia de la ciència i tecnologia: reptes de la intel·ligència artificial i la societat de la informació.
   • Estètica contemporània: reflexió sobre art i bellesa des de Plató fins avui.

Autors/es clau: Nietzsche, Marx, Arendt, Nussbaum, filòsofes contemporànies, Escola de Frankfurt.

Activitats avaluatives:

• Comentari comparatiu de textos filosòfics.
• Projecte final interdisciplinari sobre un problema ètic actual.
• Simulació d’examen PAU.
• Debat final i autoavaluació del curs.

Aquí tens la taula-resum de temporització d’Història de la Filosofia per a 2n Batxillerat amb els 3 trimestres, unitats, autors/es, competències i criteris d’avaluació associats.

---

Temporització i planificació anual

Trimestre	Unitats / Continguts	Autors/es i corrents	Competències específiques	Criteris d’avaluació
1r	1. Del mite al logos: pas del pensament mític a la filosofia. Filosofia presocràtica. Problema de la phýsis. 2. De la phýsis al nómos: Sofistes i Sòcrates. 3. Platonisme i Aristotelisme: teoria del coneixement, antropologia, política i ètica.	Presocràtics, Sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil.	C1, C2, C3, C4	1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 3.1-3.3, 4.1-4.4
2n	4. Filosofia hel·lenística: estoïcisme i epicureisme. 5. Filosofia medieval: Agustí, Tomàs d’Aquino, Ramon Llull, Ockham. Paper de les dones (Hipàtia, Hildegarda). 6. Renaixement i revolució científica. 7. Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant. Ètiques teleològiques i deontològiques.	Estoics, Epicuris, Agustí, Tomàs, Llull, Ockham, Descartes, Hume, Kant.	C1, C2, C3, C4, C6	1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 3.1-3.3, 4.1-4.4, 6.1, 6.2
3r	8. Crítica a la modernitat: Nietzsche, Marx, Escola de Frankfurt. 9. Pensament polític i social contemporani: Hannah Arendt, contractualisme, filosofia feminista, Martha Nussbaum (enfocament de les capacitats, justícia social). 10. Filosofia i reptes del segle XXI: bioètica, sostenibilitat, drets humans, filosofia de la tecnologia i estètica contemporània.	Nietzsche, Marx, Arendt, Nussbaum, Escola de Frankfurt, filòsofes contemporànies.	C1, C2, C3, C4, C5, C6	1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 3.1-3.3, 4.1-4.4, 5.1, 5.2, 6.1, 6.2

---

AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

L’avaluació serà contínua, formativa i integradora, valorant el progrés de l’alumnat al llarg del curs. Es tindran en compte tant els aprenentatges assolits com la seva aplicació a situacions reals, així com la participació activa i el treball diari.

Criteris generals d’avaluació

L’avaluació es farà a partir de:

• Proves escrites i comentaris de text (seguint el model de les PAU).
• Dissertacions i assaigs argumentatius.
• Treballs individuals.
• Exposicions orals.
• Anàlisi de fonts.
• Portafoli amb activitats de reflexió i síntesi.
• Participació i actitud a classe.

Pes orientatiu dels instruments

• Proves escrites i comentaris de text: 70 %
• Treballs i activitats individuals: 20 %
• Participació, actitud i implicació: 10 %

Recuperació en avaluació contínua

Atès que l’avaluació és contínua, no es programaran proves extraordinàries per trimestres suspesos. Els aprenentatges no assolits es recuperaran de la manera següent:

1. Recuperació integrada
   • Els continguts i competències no superats s’incorporaran a les activitats i proves dels trimestres següents.
   • Les noves unitats didàctiques inclouran exercicis, preguntes i comentaris de text que permetin reforçar i consolidar els continguts pendents.
2. Proves de síntesi
   • A final del segon i tercer trimestre, les proves escrites inclouran ítems i preguntes de continguts essencials de trimestres anteriors no superats.
3. Treballs i tasques de reforç
   • Es podran proposar dossiers, esquemes, mapes conceptuals o comentaris de text sobre els continguts no assolits.
   • La seva realització i superació equivaldrà a la recuperació de la part suspesa.
4. Seguiment individualitzat
   • Es faran tutories individuals o grupals per orientar la recuperació.
   • Es podrà sol·licitar a l’alumne/a exposicions orals o defenses escrites de temes concrets.

Avaluació final

Per superar l’assignatura serà necessari que l’alumne/a:

• Hagi assolit satisfactòriament les competències específiques del currículum.
• Tingui una mitjana final igual o superior a 5 sobre 10, resultat de la ponderació de totes les activitats, proves i participacions al llarg del curs.

---

Avaluació per competències

Competència 1

1.1. Avaluar críticament discursos, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics, demostrant comprensió correcta de les estructures argumentatives.
1.2. Produir arguments rigorosos aplicant normes lògiques, retòriques i argumentatives, detectant i evitant dogmatismes, fal·làcies i biaixos.

Competència 2

2.1. Construir un coneixement rigorós de fonts i textos filosòfics, relacionant-los amb contextos històrics, problemes, autors/es i altres àmbits culturals.
2.2. Elaborar i presentar discursos propis sobre problemes historicofilosòfics, individualment i en grup.

Competència 3

3.1. Intercanviar i avaluar críticament idees en activitats de dissertació.
3.2. Argumentar rigorosament idees pròpies en dissertacions filosòfiques.
3.3. Participar de manera oberta i respectuosa en diàlegs filosòfics per crear una dissertació compartida.

Competència 4

4.1. Identificar les principals preguntes de la història de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques mitjançant l’anàlisi de textos.
4.2. Relacionar respostes filosòfiques amb altres formes d’expressió cultural.
4.3. Comparar preguntes, idees i tesis mitjançant diàleg diacrònic i sincrònic.
4.4. Valorar la pluralitat i la dialèctica de la història del pensament.

Competència 5

5.1. Avaluar críticament problemes contemporanis complexos utilitzant idees i teories historicofilosòfiques.
5.2. Elaborar propostes crítiques i personals sobre aquests problemes amb estratègies argumentatives i diàleg filosòfic.

Competència 6

6.1. Comprendre l’evolució de la reflexió estètica sobre bellesa i art al llarg de la història, mitjançant anàlisi de textos i expressions artístiques.
6.2. Construir un judici propi sobre diferents expressions artístiques aplicant conceptes estètics.

---

Trimestre	Continguts principals	Autors/es i corrents	Activitats avaluatives
1r trimestre	Origen i desenvolupament de la filosofia grega. Del mite al logos. Sofistes i Sòcrates. Platonisme i Aristotelisme.	Presocràtics, Sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil.	Comentaris de text, debats, proves escrites, treballs cooperatius.
2n trimestre	Filosofia hel·lenística i medieval. Renaixement i revolució científica. Filosofia moderna: racionalisme i empirisme.	Estoics, Epicuris, Agustí, Tomàs d’Aquino, Ramon Llull, Descartes, Hume, Kant.	Dissertacions, anàlisi de textos, presentacions orals, proves tipus PAU.
3r trimestre	Filosofia contemporània: crítica a la modernitat, filosofia política i social, pensament feminista, reptes ètics actuals.	Nietzsche, Marx, Arendt, Escola de Frankfurt, Martha Nussbaum, filòsofes contemporànies.	Assaig final, comentari comparatiu, projecte cooperatiu, simulació d’examen PAU.

OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA

1. Conèixer i comprendre les grans preguntes filosòfiques i les respostes que han donat diferents autors/es i corrents al llarg de la història, des de l’antiguitat grega fins a l’actualitat, identificant-ne el context històric, social i cultural.
2. Analitzar i interpretar textos filosòfics amb rigor, identificant arguments, tesis, conceptes clau i relacions amb altres sabers, per desenvolupar un pensament crític i autònom.
3. Relacionar la filosofia amb el present, detectant la vigència i la influència de les idees filosòfiques en el món actual i establint connexions amb problemes ètics, polítics, socials, científics i culturals.
4. Desenvolupar habilitats d’argumentació i diàleg, tant oral com escrit, respectant la diversitat d’opinions i aplicant tècniques de raonament, dissertació i debat.
5. Avaluar críticament discursos i problemàtiques contemporànies complexes utilitzant eines conceptuals i metodològiques pròpies de la filosofia.
6. Fomentar la sensibilitat estètica mitjançant l’anàlisi i la reflexió filosòfica sobre l’art, la bellesa i altres manifestacions culturals.
7. Promoure actituds democràtiques, ètiques i inclusives, valorant el pluralisme de pensament, la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans.
8. Potenciar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu, utilitzant fonts fiables, recursos digitals i estratègies de recerca i síntesi.

---

METODOLOGIA

L’ensenyament de la Història de la Filosofia es fonamentarà en un enfocament competencial, integrant coneixements, destreses i actituds per resoldre situacions d’aprenentatge significatives.

1. Enfocament metodològic

• Aprendre a filosofar: es treballarà la capacitat de preguntar, reflexionar, argumentar i dialogar.
• Contextualització històrica i cultural: cada autor i corrent s’estudiarà relacionant-lo amb el seu moment històric i amb altres disciplines (art, ciència, política, religió).
• Anàlisi de textos: treball sistemàtic sobre fragments originals o adaptats, seguint les pautes de les PAU (comentari, contextualització, relació amb el pensament de l’autor i amb el present).
• Aprenentatge actiu i participatiu: debats, dilemes morals, simulacions de diàlegs filosòfics, treballs de recerca.
• Interdisciplinarietat: connexió amb Literatura Universal, Història, Ciències Socials, Art i Ciències.
• Inclusió i perspectiva de gènere: visibilització de filòsofes i corrents marginats del cànon tradicional.

2. Estratègies didàctiques

• Classes expositives dialogades per introduir conceptes i marcs teòrics.
• Treballs per elaborar mapes conceptuals, línies del temps i comparatives d’autors.
• Aprenentatge basat en problemes (ABP) per vincular la filosofia a reptes actuals (fake news, IA, sostenibilitat, bioètica…).
• Ús de recursos TIC: presentacions multimèdia, fòrums virtuals, qüestionaris interactius, podcast i vídeos.
• Lectures guiades de textos filosòfics, amb preguntes de comprensió i reflexió.
• Pràctiques d’escriptura filosòfica: comentaris de text, dissertacions i assaigs argumentatius.

3. Atenció a la diversitat

• Adaptació de materials i activitats per a diferents ritmes i estils d’aprenentatge.
• Propostes de treball voluntari per ampliar o reforçar coneixements.
• Seguiment personalitzat i feedback continu.

4. Avaluació formativa

• Observació del procés i implicació de l’alumnat.
• Correcció guiada d’exercicis i pràctiques d’examen.
• Autoavaluació i coavaluació en activitats col·laboratives.