L’etica i la moral, la clau per trobar una ciutat justa i una forma de govern
Tal com s’ha dit anteriorment, no n’hi ha prou amb organitzar racionalment una ciutat, sinó que també cal que aquesta sigui el reflex de la naturalesa dels seus habitants. Per això, Plató dona tanta importància al desenvolupament de les virtuts morals a través de l’educació: només així cada persona pot descobrir quina part de la seva ànima predomina i aprendre a viure en equilibri entre la prudència, la valentia i la moderació.
A partir d’aquest punt, Plató defineix la justícia com el funcionament harmònic tant individual — a través de l’equilibri de les virtuts a l’interior de l’ànima — com col·lectiu — mitjançant el compliment de les funcions social pròpies de cada individu. La justícia, doncs, és l’equilibri de les virtuts individuals guiades per la raó, i l’harmonia social obtinguda quan cadascú fa allò per al qual està preparat naturalment, sense interferir en les funcions dels altres.
La forma de govern justa
En una societat justa li ha de correspondre una forma de govern que també ho sigui. Seguint el model de les virtuts, Plató considera que la ciutat perfecta és aquella on la raó governa, tant en l’àmbit privat com en el públic. I si la raó ha de manar, han de governar “els millors”, els aristói: si governen molts, el model a seguir seria l’aristocràcia (govern dels millors); si governa una sola persona, la forma de govern seria la monarquia, representada per la figura del filòsof-rei.
En aquests models ideals, els governants són savis, virtuosos i justos perquè coneixen la Idea del Bé i de la Justícia i, per tan són capaços de governar a favor de la comunitat. El seu amor pel coneixement els porta a buscar el bé comú per damunt de qualsevol interès personal.
La degradació dels models de govern
Un cop definit els millors sistemes de govern, Plató descriu com aquest poden degradar-se progressivament a mesura que hi ha un allunyament del domini de la raó i, per tant, de la justícia:
- La timocràcia: governen els guardians; aquest governen seguits per l’honor i el coratge, però sense coneixement veritable; aquestes virtuts poden degenerar en ambició i temeritat. El poder es posa al servei de l’interès personal.
- L’oligarquia: el govern queda en mans de pocs que estan guiats pes per l’avarícia i l’interèseconòmic. Sota aquest sistema neixen la desigualtat, la corrupció i l’exclusió dels menys afavorits.
- La democràcia: tothom pot governar, sense criteri ni formació. Aquest sistema de govern és propens a l’aparició de la inestabilitat, el relativisme moral, la desorganització i la pèrdua de valors comuns. És el context perfecte per al sorgiment del pitjor model de govern: la tirania.
- La tirania: és el pitjor dels règims i prové d’una democràcia desbordada i sense control. El tirà esdevé amo absolut, s’imposa per la por, la guerra, la desinformació i la repressió. És el govern més allunyat del camí del coneixement i de la justícia.
En conclusió — i reforçant la tesi política de Plató — només una societat governada per la raó, formada amb educació i estructurada segons les virtuts de l’ànima, pot ser justa, feliç i estable.
Però, qui ha de governar?
La degradació dels diferents sistemes de govern porta, necessàriament a la pregunta sobre el millor tipus de govern i, sobretot, qui ha de governar. La resposta, per a Plató és molt clara: el filòsof. I això és així perquè seria l’únic amb prou capacitat per unir política i saviesa[1]; garantir la felicitat pública i privada, i, per damunt de tot, determinar què és què bo per a cada persona.
Ens trobem, doncs, en la necessitat de saber què és un filòsof, més enllà del que suggereix la seva definició etimològica (“amant del saber“), especialment si aquests han de ser els responsables de governar una ciutat i una societat justes[2]. La resposta més directa és “aquells que els hi agrada contemplar la veritat“[3], per diferenciar-los així dels sofistes o falsos amants del saber. A més, tenen la capacitat de distingir entre el verdader coneixement de la simple opinió (doxa); reconeixent la diferència entre les coses belles, justes o bones i la Bellesa, la Justícia i Bé en si mateixos[4]. Els filòsofs han de governar perquè, en primer lloc, són ells els que posseeixen el veritable coneixement d’allò que és real: un model immutable a partir del qual saben com cal fer les coses. La realitat material (la de la praxi) no és perfecta, però l’objectiu sempre serà acostar-s’hi tant com sigui possible. En segon lloc, perquè moralment – guiats per la raó i pel desig de coneixement – són els més preparats per controlar les altres tendències i desitjos[5]. Convertir-se en un filòsof-rei implica un llarg procés de formació i maduració personal, difícil i exigent; per aquest motiu, només es pot assolir plenament a la maduresa.
[1] Plató, La República 473d.
[2] Plató, opus cit 474b-c.
[3] Plató, opus cit 475e.
[4] Plató, opus cit 479b – 480a.
[5] Recordem aquí el Mite del carro alat.
ESPAI HERMES 