Pel que fa a l’univers sensible, el seu model és creat pel Demiürg a partir del món intel·ligible, de manera que aquest món creat sigui el més semblant possible al model etern i immutable. Pel que fa a la Natura, ella és un art que imita la raó divina, i les seves creacions són còpies de les Idees.
Plató, Timeu 28a
La Teoria de les Idees[1] és, segurament, el nucli central de la filosofia metafísica de Plató A partir d’aquesta teoria, prenen sentit la resta de reflexions filosòfiques sobre: el coneixement, la política, l’ètica, la cosmologia, etc. Aquesta teoria es va desenvolupar principalment en les obres de maduresa de Plató, com ara La República, Parmènides, el Sofista o el Timeu, on defensa sempre la distinció entre allò que és aparent i només es pot captar pels sentits (món sensible) i allò que és intel·ligible i captable només per la raó (món de les idees).
Per elaborar aquesta teoria, Plató parteix de la base que l’ordre existent a la natura – i que la raó pot comprendre – ha de ser anterior a l’ordre percebut pels sentits. Aquest ordre no pot procedir de les coses sensibles, sinó d’una realitat abstracta que no s’identifica amb les característiques del que està ordenat. Al Timeu[2], el responsable d’aquest ordre rep el nom de Demiürg[3].
El Demiürg, ésser diví i benèvol, és qui ordena el món visible i sensible. No crea del no-res sinó que organitza la matèria informe a imatge i semblança del món de les Idees, que és etern i perfecte.
L’objectiu és reflectir les formes eternes i perfectes en la mesura del possible, mitjançant una relació de participació quan les Idees es manifesten en les coses; i d’imitació, quan les coses sensibles imiten – encara que imperfectament – les Idees.
Plató estableix un dualisme ontològic, dividint la realitat en dos mons diferents: el món sensible, perceptible pels sentits, on trobem coses belles, accions justes, etc., que són només que imitacions de la idea de Bellesa, Justícia, Bé…; i el món intel·ligible, al qual només es pot accedir mitjançant la raó i que conté les Idees: realitats úniques, absolutes i universals. Així, quan diem que una acció és justa, no definim què és la justícia, sinó que reconeixem com la Idea de Justícia es manifesta parcialment en aquella acció concreta.
L’objectiu fonamental del filòsof serà, doncs, captar aquestes formes abstractes i, a través d’elles comprendre l’ordre que regeix el món.
Com accedir a les Idees? El dilema epistemològic
Davant d’aquesta fractura entre dues realitats — el món sensible i el món intel·ligible — , sorgeix la pregunta clau: com pot l’ésser humà passar del coneixement empíric al coneixement racional? La resposta de Plató és clara: el model matemàtic actuarà com a pont.
Sabem que els objectes materials imiten les Idees i que, per tant, tenen alguna cosa que pot ser captada per la raó. Aquest és el seu element formal i matemàtic, allò que permet reconèixer-hi estructures universals.
Les matemàtiques en general, i en especial la geometria[4], són el primer pas cap al món de les Idees. A través del seu estudi, es desenvolupa la capacitat de pensar de manera abstracta i es fa el pas de la doxa a l’episteme[5].
Quan som capaços de captar les Idees tal com són en elles mateixes, resulta molt més senzill comprendre l’ordre que governa la realitat i com aplicar-lo tant a la vida individual (ètiques personals) com en la col·lectiva (organització política justa).
En definitiva, la Teoria de les Idees no és només una teoria metafísica, sinó el fonament epistemològic i polític del projecte filosòfic platònic.
La formació i educació del filòsof que ha de governar, el filòsof-rei
Reprenent la qüestió sobre qui ha de governar la ciutat ideal i ordenada segons criteris racionals, Plató dona aquest rol del filòsof-rei. Ara bé, per assolir aquesta responsabilitat, no hi ha prou amb el coneixement teòric: cal una educació rigorosa i exigent que el faci moralment apte per governar amb justícia.
Aquesta preparació ha de garantir que el futur governant sigui capaç de conèixer profundament què és el Bé, ja que, per Plató, totes les accions justes, valentes i moderades ho són precisament perquè participen de la idea suprema del Bé[6].
Per això, el filòsof-rei no només ha de ser un bon raonador, sinó algú que ha accedit intel·lectualment i moralment fins a contemplar la realitat tal com és, més enllà de les aparences. La seva tasca no serà imposar opinions, sinó governar amb saviesa, guiat pel coneixement del Bé i orientat al benestar de tota la comunitat.
[1] També coneguda com la Teoria de les Formes.
[2] Plató, Timeu 28c
[3] No es pot confondre el Demiürg amb el Déu judeo-cristià que és creador ex nihilo del món.
[4] De clara influència pitagòrica, els elements geomètrics que explicarien l’ordre de la realitat són el tetraedre, el cub, l’octaedre, el dodecaedre i l’icosaedre; també s’ha d’incloure la proporció i l’harmonia.
[5] De l’opinió al coneixement.
[6] La Idea del Bé actua com a principi rector de totes les altres idees: és la font d’intel·ligibilitat, de veritat i d’existència. Sense conèixer el Bé, cap governant pot ser just.
ESPAI HERMES 