El procés d’abstracció creix i la filosofia comença a prendre forma. Ja no es tracta de l’objecte físic o natural, sinó de la idea que, dins la ment de l’ésser humà, busca explicar el món a partir d’entitats (siguin matemàtiques o no ). Aquest moviment constitueix el nucli del pensar filosòfic.
A tota l’Hèl·lade i les seves colònies, aquestes noves formes d’explicar el món – la realitat, el kósmos (ϰόσμος) – s’escampen i generen escoles de pensament. Entre elles s’estableix una tensió creativa que impulsa la recerca i el contrast d’idees. La filosofia, amb més continguts explicatius, esdevé el nucli de la difusió de la ciència i els sabers.
Escoles filosòfiques presocràtiques i el seu nucli filosòfic
| Escola de Milet | Tales, Anaximandre, Anaxímenes | Recerca d’un arkhé material que expliqui l’origen i l’ordre del cosmos. Utilitzen l’observació i l’experiència per formular les primeres teories físiques i cosmòlogiques. |
| Escola d’Efes | Heràclit | El canvi i la tensió dels contraris com a essència de la realitat. El Logos com a principi d’unitat i de raó en el caos aparent. |
| Escola d’Èlea | Xenòfanes, Parmènides, Zenó, Melissos | La unitat i l’immutabilitat de l’ésser. Negació del moviment i del canvi com a il·lusions dels sentits (doxa); defensa del coneixement racional i deductiu (aletheia). |
| Escola pitagòrica | Pitàgores, Filolau, Empèdocles (influït) | El nombre com a arkhé i estructura de l’univers. Harmonia, proporció i misticisme matemàtic. L’ànima, la música i el cosmos estan connectats numèricament. |
| Escola pluralista | Empèdocles, Anaxàgores | Hi ha múltiples principis (no només un). Empèdocles parla dels quatre elements i les forces d’Amor i Discòrdia; Anaxàgores introdueix el Nous (intel·ligència ordenadora). |
| Escola atomista | Leucip, Demòcrit | Tot està format per àtoms i buit. L’univers és resultat de la combinació i separació d’elements indivisibles; mecanicisme i materialisme. Coneixement per deducció i observació. |
ESPAI HERMES 