
La filosofia de Nietzsche s’aixeca com una veu incòmoda i radical dins del nucli de la modernitat. En un moment històric marcat per la raó, el progrés científic i els valors heretats del cristianisme i de la tradició filosòfica occidental, Nietzsche irromp per qüestionar profundament aquestes arrels. La seva crítica no és una simple revisió dels models, sinó un atac frontal als pilars sobre els quals s’ha construït la cultura europea.