All posts by espaihermes2022

Avaluació i Temporització (H.Filosofia)

AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

L’avaluació serà contínua, formativa i integradora, valorant el progrés de l’alumnat al llarg del curs. Es tindran en compte tant els aprenentatges assolits com la seva aplicació a situacions reals, així com la participació activa i el treball diari.

Criteris generals d’avaluació

L’avaluació es farà a partir de:

  • Proves escrites i comentaris de text (seguint el model de les PAU).
  • Dissertacions i assaigs argumentatius.
  • Treballs individuals.
  • Exposicions orals.
  • Anàlisi de fonts.
  • Portafoli amb activitats de reflexió i síntesi.
  • Participació i actitud a classe.

Pes orientatiu dels instruments

  • Proves escrites i comentaris de text: 70 %
  • Treballs i activitats individuals: 20 %
  • Participació, actitud i implicació: 10 %

Recuperació en avaluació contínua

Atès que l’avaluació és contínua, no es programaran proves extraordinàries per trimestres suspesos. Els aprenentatges no assolits es recuperaran de la manera següent:

  1. Recuperació integrada
    • Els continguts i competències no superats s’incorporaran a les activitats i proves dels trimestres següents.
    • Les noves unitats didàctiques inclouran exercicis, preguntes i comentaris de text que permetin reforçar i consolidar els continguts pendents.
  2. Proves de síntesi
    • A final del segon i tercer trimestre, les proves escrites inclouran ítems i preguntes de continguts essencials de trimestres anteriors no superats.
  3. Treballs i tasques de reforç
    • Es podran proposar dossiers, esquemes, mapes conceptuals o comentaris de text sobre els continguts no assolits.
    • La seva realització i superació equivaldrà a la recuperació de la part suspesa.
  4. Seguiment individualitzat
    • Es faran tutories individuals o grupals per orientar la recuperació.
    • Es podrà sol·licitar a l’alumne/a exposicions orals o defenses escrites de temes concrets.

Avaluació final

Per superar l’assignatura serà necessari que l’alumne/a:

  • Hagi assolit satisfactòriament les competències específiques del currículum.
  • Tingui una mitjana final igual o superior a 5 sobre 10, resultat de la ponderació de totes les activitats, proves i participacions al llarg del curs.

Avaluació per competències

Competència 1

1.1. Avaluar críticament discursos, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics, demostrant comprensió correcta de les estructures argumentatives.
1.2. Produir arguments rigorosos aplicant normes lògiques, retòriques i argumentatives, detectant i evitant dogmatismes, fal·làcies i biaixos.

Competència 2

2.1. Construir un coneixement rigorós de fonts i textos filosòfics, relacionant-los amb contextos històrics, problemes, autors/es i altres àmbits culturals.
2.2. Elaborar i presentar discursos propis sobre problemes historicofilosòfics, individualment i en grup.

Competència 3

3.1. Intercanviar i avaluar críticament idees en activitats de dissertació.
3.2. Argumentar rigorosament idees pròpies en dissertacions filosòfiques.
3.3. Participar de manera oberta i respectuosa en diàlegs filosòfics per crear una dissertació compartida.

Competència 4

4.1. Identificar les principals preguntes de la història de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques mitjançant l’anàlisi de textos.
4.2. Relacionar respostes filosòfiques amb altres formes d’expressió cultural.
4.3. Comparar preguntes, idees i tesis mitjançant diàleg diacrònic i sincrònic.
4.4. Valorar la pluralitat i la dialèctica de la història del pensament.

Competència 5

5.1. Avaluar críticament problemes contemporanis complexos utilitzant idees i teories historicofilosòfiques.
5.2. Elaborar propostes crítiques i personals sobre aquests problemes amb estratègies argumentatives i diàleg filosòfic.

Competència 6

6.1. Comprendre l’evolució de la reflexió estètica sobre bellesa i art al llarg de la història, mitjançant anàlisi de textos i expressions artístiques.
6.2. Construir un judici propi sobre diferents expressions artístiques aplicant conceptes estètics.


TrimestreContinguts principalsAutors/es i correntsActivitats avaluatives
1r trimestreOrigen i desenvolupament de la filosofia grega. Del mite al logos. Sofistes i Sòcrates. Platonisme i Aristotelisme.Presocràtics, Sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil.Comentaris de text, debats, proves escrites, treballs cooperatius.
2n trimestreFilosofia hel·lenística i medieval. Renaixement i revolució científica. Filosofia moderna: racionalisme i empirisme.Estoics, Epicuris, Agustí, Tomàs d’Aquino, Ramon Llull, Descartes, Hume, Kant.Dissertacions, anàlisi de textos, presentacions orals, proves tipus PAU.
3r trimestreFilosofia contemporània: crítica a la modernitat, filosofia política i social, pensament feminista, reptes ètics actuals.Nietzsche, Marx, Arendt, Escola de Frankfurt, Martha Nussbaum, filòsofes contemporànies.Assaig final, comentari comparatiu, projecte cooperatiu, simulació d’examen PAU.

Objectius i Metodologia (H.Filosofia)

OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA

  1. Conèixer i comprendre les grans preguntes filosòfiques i les respostes que han donat diferents autors/es i corrents al llarg de la història, des de l’antiguitat grega fins a l’actualitat, identificant-ne el context històric, social i cultural.
  2. Analitzar i interpretar textos filosòfics amb rigor, identificant arguments, tesis, conceptes clau i relacions amb altres sabers, per desenvolupar un pensament crític i autònom.
  3. Relacionar la filosofia amb el present, detectant la vigència i la influència de les idees filosòfiques en el món actual i establint connexions amb problemes ètics, polítics, socials, científics i culturals.
  4. Desenvolupar habilitats d’argumentació i diàleg, tant oral com escrit, respectant la diversitat d’opinions i aplicant tècniques de raonament, dissertació i debat.
  5. Avaluar críticament discursos i problemàtiques contemporànies complexes utilitzant eines conceptuals i metodològiques pròpies de la filosofia.
  6. Fomentar la sensibilitat estètica mitjançant l’anàlisi i la reflexió filosòfica sobre l’art, la bellesa i altres manifestacions culturals.
  7. Promoure actituds democràtiques, ètiques i inclusives, valorant el pluralisme de pensament, la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans.
  8. Potenciar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu, utilitzant fonts fiables, recursos digitals i estratègies de recerca i síntesi.

METODOLOGIA

L’ensenyament de la Història de la Filosofia es fonamentarà en un enfocament competencial, integrant coneixements, destreses i actituds per resoldre situacions d’aprenentatge significatives.

1. Enfocament metodològic

  • Aprendre a filosofar: es treballarà la capacitat de preguntar, reflexionar, argumentar i dialogar.
  • Contextualització històrica i cultural: cada autor i corrent s’estudiarà relacionant-lo amb el seu moment històric i amb altres disciplines (art, ciència, política, religió).
  • Anàlisi de textos: treball sistemàtic sobre fragments originals o adaptats, seguint les pautes de les PAU (comentari, contextualització, relació amb el pensament de l’autor i amb el present).
  • Aprenentatge actiu i participatiu: debats, dilemes morals, simulacions de diàlegs filosòfics, treballs de recerca.
  • Interdisciplinarietat: connexió amb Literatura Universal, Història, Ciències Socials, Art i Ciències.
  • Inclusió i perspectiva de gènere: visibilització de filòsofes i corrents marginats del cànon tradicional.

2. Estratègies didàctiques

  • Classes expositives dialogades per introduir conceptes i marcs teòrics.
  • Treballs per elaborar mapes conceptuals, línies del temps i comparatives d’autors.
  • Aprenentatge basat en problemes (ABP) per vincular la filosofia a reptes actuals (fake news, IA, sostenibilitat, bioètica…).
  • Ús de recursos TIC: presentacions multimèdia, fòrums virtuals, qüestionaris interactius, podcast i vídeos.
  • Lectures guiades de textos filosòfics, amb preguntes de comprensió i reflexió.
  • Pràctiques d’escriptura filosòfica: comentaris de text, dissertacions i assaigs argumentatius.

3. Atenció a la diversitat

  • Adaptació de materials i activitats per a diferents ritmes i estils d’aprenentatge.
  • Propostes de treball voluntari per ampliar o reforçar coneixements.
  • Seguiment personalitzat i feedback continu.

4. Avaluació formativa

  • Observació del procés i implicació de l’alumnat.
  • Correcció guiada d’exercicis i pràctiques d’examen.
  • Autoavaluació i coavaluació en activitats col·laboratives.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE (C.Clàssica)

En aquest apartat trobaràs tres situacions d’aprenentatge que desenvoluparem al llarg del curs. El treball serà actiu, creatiu i connectat amb la nostra realitat.

Eix central: Iniciem un viatge al passat a través del mètode arqueològic, descobrint com les restes materials ens parlen de les persones que hi van viure.

Eix central: Ens endinsem en la llengua grega clàssica i la literatura a través dels mites que han marcat la nostra cultura.

Eix central: Descobrim com el món grec continua viu en l’art, la llengua i la vida quotidiana, especialment a la nostra ciutat.

Materials i recursos: Càmera o mòbil per fer fotografies, eines digitals per editar, espai per a l’exposició.

Rúbriques Avaluatives

Grècia i Roma com a civilitzacions històriques – Localització i mapa històric

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Precisió històrica i geogràficaNo fetMoltes imprecisions i errorsAlgunes imprecisions, però correctament identificadesMajoritàriament correcte amb petites imprecisionsInformació precisa i ben situada
Detall i complexitatNo fetFalta informació importantConté la major part dels elements necessarisBen detallat amb informació suficientExtremadament detallat i complet
Creativitat i presentació visualNo fetPresentació poc atractivaBona presentació, però poc creativaCreativa i visualment atractivaMolt creativa i excepcionalment ben presentada

Debat filosòfic

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Comprensió del temaNo fetComprensió limitada i superficialComprensió bàsica, però amb algunes llacunesBona comprensió amb petites mancancesExcel·lent comprensió del tema
Participació i col·laboracióNo fetParticipa mínimamentParticipació moderadaParticipa activamentParticipa de manera constructiva i col·laborativa
Argumentació i justificacióNo fetArguments febles i poc justificatsArguments adequats, però poc profundsBons arguments amb justificació suficientArguments excel·lents i ben justificats

Tallers d’alfabet

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Precisió en l’escripturaNo fetErrades significativesAlgunes erradesPoques erradesCap errada
Participació activaNo fetParticipació mínimaParticipació moderadaParticipa activamentParticipa amb entusiasme i ajuda els companys
Comprensió del lèxicNo fetComprensió limitadaComprensió bàsicaBona comprensióExcel·lent comprensió

Traducció de textos

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Fidelitat de la traduccióNo fetMoltes erradesAlgunes erradesPoques erradesTradueix fidelment
Comprensió del contextNo fetComprensió limitadaComprensió bàsicaBona comprensióComprensió excel·lent
Presentació i claredatNo fetPresentació confusaPresentació adequadaBen presentatPresentació excel·lent

Investigació patrimonial

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Rigor de la investigacióNo fetRigor limitadaRigor acceptableRigor altaMolt rigorosa
Claredat en la presentacióNo fetPresentació limitadaPresentació acceptableBona presentacióExcel·lent presentació
CreativitatNo fetCreativitat limitadaBona creativitatMolt creatiuExtremadament creatiu

Projecte artístic

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Tècnica i habilitatNo fetHabilitat limitadaBona habilitatExcel·lent habilitatMolt excel·lent habilitat
OriginalitatNo fetOriginalitat limitadaBona originalitatMolt originalExtremadament original
Coherència amb l’estil clàssicNo fetCoherència limitadaBona coherènciaMolta coherènciaPerfecta coherència

Projecte científic

CriteriSENSE AVALUARNO ASSOLITSUFICIENTNOTABLEEXCEL·LENT
Rigor científicNo fetContingut molt limitat i amb errors importantsContingut bàsic però amb algunes imprecisionsContingut correcte i ben documentatContingut excel·lent, precís i molt ben documentat amb fonts fiables
Metodologia i procésNo fetMetodologia poc clara i poc organitzadaMetodologia bàsica amb mancances en el procésBona metodologia amb seguiment adequatMetodologia excel·lent, amb planificació rigorosa i seguiment complet
Presentació i comunicacióNo fetPresentació poc clara i desorganitzadaPresentació acceptable però millorablePresentació clara i ben estructuradaPresentació excel·lent, molt visual, atractiva i adaptada al públic

Blocs didàctics

1r Trimestre: AVENTURES ARQUEOLÒGIQUES

Competències que s’avaluen:

  • C1: Analitzar i diferenciar els diferents models d’organització política, social, econòmica i territorial del període grecoromà amb el moment històric present per ser conscient de les arrels clàssiques del món actual.
  • C2:Analitzar i avaluar críticament les cosmovisions que contenen les manifestacions culturals grecoromanes
  • C3: Valorar i argumentar el patrimoni cultural grecoromà com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació

Activitats:

  • Les restes del passat
    • Localització en el temps i l’espai de Grècia i Roma clàssica.
      • Presentació i creació del quadern de camp.
      • Grècia, un lloc al món: descobrim el territori de l’Hèl·lade clàssica: mapa geogràfic i històric.
    • Fem arqueologia!
      • Situació d’aprenentatge simulant una excavació arqueològica.
      • Activitats de síntesi.
    • Sortida al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
      • Caçadors de Tresors

2n Trimestre: ELS MITES CLÀSSICS PRENEN VIDA

Competències que s’avaluen:

C4: Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina

Activitats

3r Trimestre: D’EMPORION A L’ATENES DE PÈRICLES

Competències que s’avaluen:

  • C1: Analitzar i diferenciar els diferents models d’organització política, social, econòmica i territorial del període grecoromà amb el moment històric present per ser conscient de les arrels clàssiques del món actual.
  • C2: Analitzar i avaluar críticament les cosmovisions que contenen les manifestacions culturals grecoromanes.
  • C3: Valorar i argumentar el patrimoni cultural grecoromà com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació.
  • C4: Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina

Activitats

  • Investigació patrimonial: la polis Empòrion
    • Origen i estructura
    • El déu sanador.
  • Atenes:
    • Estructura de la ciutat: edificis i espais més importants.
    • Les classes socials i els ciutadans.
    • La religió.
    • Oikos: menjar, família, tasques, objectes…
    • Un dia a Atenes…
  • El coneixement: ciència i filosofia
    • Del mite al pensament racional.
    • L’astronomia.
    • Els descobriments científics.
    • La filosofia i el pensament racional.

Objectius i Metodologia

Què és la Cultura Clàssica?

La Cultura Clàssica és l’estudi integrat de la civilització grega i romana, que ens permet comprendre les arrels del món occidental. Aquesta assignatura ens convida a fer un viatge en el temps per descobrir la literatura, l’art, la filosofia, la política, l’organització social i les llengües que han marcat la nostra manera de pensar, de parlar i de viure.

Mitjançant una mirada transversal i competencial, l’alumnat podrà reconèixer l’empremta del món antic en la societat actual, establir vincles entre passat i present i valorar de manera crítica i estètica les aportacions d’aquest llegat. El treball amb fonts històriques, arqueològiques i textuals en formats analògics i digitals promou una comprensió activa i participativa.

Aquest aprenentatge es fonamenta en una metodologia activa basada en el treball cooperatiu, l’ús de tecnologies digitals, l’anàlisi crítica, la recerca, i la valoració del patrimoni cultural. L’objectiu no és només conèixer el món clàssic, sinó reconèixer-lo com a part viva de la nostra identitat cultural.

  1. Comprensió Històrica i Cultural:
    1. Es pretén que l’alumnat comprengui la dimensió temporal i espacial de la civilització clàssica.
    1. L’objectiu és reconèixer diversos aspectes de la cultura grecollatina, incloent llengua, literatura, filosofia, ciència, tècnica, urbanisme, arquitectura i arts plàstiques.
    1. S’espera que els estudiants transfereixin coneixements d’altres matèries, especialment les ciències socials.
  2. Dimensió Lingüística:
    1. Iniciació a la llengua i literatura grecoromana, amb èmfasi en elements de l’alfabet i del lèxic.
    1. Vinculació amb les llengües i literatures catalana i castellana, així com amb altres llengües estrangeres estudiades pels alumnes.
  3. Valoració Crítica i Sensibilitat Estètica:
    1. Desenvolupament de la capacitat per valorar críticament les aportacions de la civilització clàssica a la cultura actual.
    1. Foment de la sensibilitat estètica i la reflexió crítica sobre la pervivència de la cultura clàssica en contextos diversos.
    1. Establiment de vincles amb la cultura contemporània per facilitar la comprensió del llegat clàssic.
  4. Patrimoni Cultural i Digitalització:
    1. L’ús didàctic del patrimoni grecoromà per comprendre les societats actuals com a resultat d’un procés històric.
    1. La digitalització com a eina per millorar l’aprenentatge, des de la cerca i el tractament de la informació fins a la generació de nou coneixement.
  5. Competències Específiques:
    1. Identificació i valoració de les manifestacions artístiques grecoromanes, la seva influència històrica i la seva relació amb el present.
    1. Anàlisi de les cosmovisions grecoromanes per establir vincles amb manifestacions culturals actuals, utilitzant eines digitals.
  6. Elements de la Vida Quotidiana:
    1. Anàlisi de la vida quotidiana dels grecs i romans, incloent aspectes com el lleure, costums i relacions familiars i socials.
    1. Comparació d’elements estructurals de les llengües grega i llatina amb la llengua pròpia, i identificació de llatinismes en el vocabulari actual.
  • Treball individual i en grup per promoure l’autonomia i el treball col·laboratiu.
  • Ús de tecnologies de la informació i comunicació per a la creació i anàlisi de productes audiovisuals.
  • Debats i discussions per fomentar el pensament crític i ètic.
  • Avaluació contínua basada en la participació, treballs pràctics i projectes.
  • Autoavaluació i coavaluació per fomentar la reflexió sobre el propi aprenentatge.
  • Criteris adaptats a les competències específiques, tenint en compte la perspectiva de gènere, ètica i ciutadania democràtica.
%Elements d’avaluació
40%Carpeta d’aprenentatge (portafolis)
50%Activitats avaluadores (exercicis i activitats)
10%Actitud i predisposició a classe

Aquesta carpeta (o portafolis) representarà el conjunt d’activitats fetes a classe. En ella han d’haver apunts (dossier d’entrega que estiguin treballats per l’alumne) i les diferents activitats proposades i exigides pel tema treballat.

Corresponen totes les activitats i exercicis que es realitzin tant a classe com a casa. El format final serà principalment en ordinador (programa de tractament de textos); les activitats a classe poden ser realitzades amb paper comú i posteriorment ser passada a ordinador. Per avaluar aquestes activitats es tindran en compte:

  • L’entrega en la data prevista de les activitats. No seran acceptades aquelles entregues fora de termini.
  • Les puntuacions de les activitats.
  • Correcció ortogràfica i el format.
  • Presentació acurada de les activitats.
  • Activitats individuals on es posa a prova l’assimilació dels continguts per part de l’alumnat.
  • Si les activitats són en grup, l’actitud passiva repercutirà en l’alumne concret (coavaluació)

Es valorarà positivament tota actitud positiva de respecte de l’alumne a classe i a l’assignatura. És valorarà negativament l’arribada tard a classe (menys que sigui justificada per causa major); la no entrega de les activitats; l’actitud passiva i la falta de respecte.

  • Per recuperar un trimestre s’hauran d’entregar totes les activitats correctament realitzades; si fos el cas que haguessin activitats grupals, s’haurà de fer tota l’activitat sencera.
  • S’haurà de superar una prova d’assimilació de continguts.
  • La realització d’aquest treball de recuperació pot preveure, a més del lliurament dels treballs realitzats, la realització d’alguna prova de valoració del progrés.

Si l’assignatura queda suspesa al juny s’hauran de fer totes les activitats i ser presentades al setembre.

L’avaluació d’aquesta matèria és contínua i de naturalesa qualitativa tant en les activitats individuals com les col·laboratives.

Els ítems informatius que rebrà l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge i evolució formativa seguiran els criteris d’assoliment NA (no assolit); AS (assolit suficient); AN (assolit notable) AE (assolite excel·lent) de les diferents rúbriques que acompanyaran les activitats.

Tanmateix, per afavorir el procés d’aprenentatge es mantindrà un constant feedback i feedforward per facilitar una avaluació formadora tant en els procediments com en els continguts.

Dins del procés avaluatiu, també es tindrà en compte els següents criteris:

  • La correcta presentació de les tasques (dimensió estètica);
  • La puntualitat en la data d’entrega de les activitats;
  • Les faltes d’ortografia, descompten fins a un màxim de de 2 punts;
  • L’assistència a classe, ja que les activitats es realitzen a l’aula;
  • L’actitud de respecte i treball;
  • C1. Analitzar i diferenciar els diferents models d’organització política, social, econòmica i territorial del període grecoromà amb el moment històric present per ser conscient de les arrels clàssiques del món actual.
    • Criteris d’avaluació:
      • Identificar i establir els espais geogràfics.
      • Justificar i valorar la importància i de la influència dels fets històrics del període grecoromà.
      • Valorar críticament les formes de vida, costums i actituds de la societat romana.
    • Objectius: Ubicar i diferenciar el territori de la Grècia actual de la Grècia clàssica o Hèl·lade.
  • C2: Analitzar i avaluar críticament les cosmovisions que contenen les manifestacions culturals grecoromanes.
    • Criteris d’avaluació:
      • Llegir i interpretar manifestacions culturals grecoromanes.
      • Relacionar les manifestacions culturals grecoromanes amb manifestacions culturals d’èpoques posteriors.
      • Analitzar els canvis i continuïtats que es donen en les manifestacions culturals actuals d’arrel grecoromana,
    • Objectius: mobilitzar el coneixement de les principals tècniques, estils, recursos, convencions i finalitats dels diferents llenguatges artístics utilitzats per la cultura grecoromana.
  • C3: Valorar i argumentar el patrimoni cultural grecoromà com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació.
    • Criteris d’avaluació:
      • Identificar, reconèixer i valorar les principals manifestacions artístiques grecoromanes en el seu context històric a partir de la lectura de textos grecs i llatins en traducció i d’imatges.
      • Entendre i valorar el concepte de patrimoni cultural (material i immaterial) com a herència pròpia del passat.
      • Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de les civilitzacions grega i romanaValorar les implicacions culturals, econòmiques i identitàries, de memòria històrica i de convivència
    • Objectiu: Conèixer les obres i manifestacions més destacables del patrimoni cultural grecoromà, amb l’objectiu de valorar-lo i preservar-lo.
  • C4: Percebre i valorar com a llengües originàries la llengua grega i la llengua llatina
    • Criteris d’avaluació:
      • Valorar críticament i adequar-se a la diversitat lingüística i cultural a la qual donen origen el grec i el llatí.
      • Inferir significats de termes grecs i llatins aplicant els coneixements lèxics i fonètics.
      • Analitzar i explicar de manera oral, escrita o multimodal el caràcter clàssic i humanista de les diverses manifestacions literàries i artístiques de la civilització grega i llatina, utilitzant un vocabulari correcte i una expressió adequada.
    • Objectius: conèixer l’origen de les llengües pròpies i de moltes altres que es parlen a Europa, a partir de les llengües grega i llatina

Glossari: La filosofia de Plató a “La República”

Ànima (psyché)Principi vital de l’ésser humà. Per Plató, és immortal i composta de tres parts.
Aspecte concupisciblePart de l’ànima relacionada amb els desitjos i plaers corporals.
Aspecte irasciblePart de l’ànima vinculada al coratge, la valentia i l’acció.
Aspecte racionalPart de l’ànima encarregada del pensament, la saviesa i la presa de decisions.
Ciutat justaPolis on cada individu ocupa el lloc que li correspon segons la seva naturalesa i virtut.
DemocràciaSistema en què governa tothom, però que pot degenerar en caos si no hi ha criteri racional.
DialècticaMètode racional que eleva l’ànima del món sensible al món de les Idees.
DianoiaRaonament discursiu: coneixement matemàtic i deductiu.
DoxaOpinió o coneixement aparent basat en els sentits, propi del món sensible.
EducacióProcés d’orientació de l’ànima cap al Bé i la Veritat. Eina fonamental per a la justícia.
EikasiaConjectura o il·lusió: coneixement de les ombres i aparences.
EpistemeConeixement veritable, racional i universal, propi del món de les idees.
Filòsof-reiGovernant ideal: ha contemplat la Veritat i coneix la Idea del Bé.
Idea del BéLa més elevada de les Idees. Font d’intel·ligibilitat, veritat i existència.
Idees (formes)Realitats universals, immutables i perfectes que donen sentit als objectes concrets.
JustíciaHarmonia entre les parts de l’ànima i les classes socials. Cadascú fa el que li correspon.
Mite de la cavernaAl·legoria sobre el procés d’alliberament del coneixement: del món sensible al món intel·ligible.
Món intel·ligibleRealitat perfecta i immutable coneguda per la raó. Habitat de les Idees.
Món sensibleRealitat percebuda pels sentits, canviant i imperfecta.
NóesisIntel·ligència pura: coneixement directe de les Idees.
PistisCreença: coneixement dels objectes materials.
ReminiscènciaTeoria segons la qual conèixer és recordar allò que l’ànima ja havia contemplat.
Símil de la líniaExplicació dels graus de coneixement: eikasia, pistis, dianoia i noesis.
TiraniaPerversió del govern: el poder absolut està en mans d’un individu que actua per interès propi.
Virtut (areté)Excel·lència o qualitat moral pròpia de cada part de l’ànima: saviesa, coratge, moderació.

Conclusió: Plató i el camí cap a la Justícia

El pensament de Plató, exposat amb profunditat a La República, no es pot entendre com una simple teoria política o una construcció metafísica. És, per damunt de tot, una proposta de transformació personal i col·lectiva que parteix d’una pregunta fonamental: què és la justícia?

Per respondre-la, Plató articula una filosofia que connecta diversos nivells: el metafísic: la realitat no es limita al món sensible. Existeix un món intel·ligible on resideixen les Idees pures, eternes i immutables, de les quals participen les coses materials. L’epistemològic: conèixer no és simplement percebre, sinó recordar i elevar l’ànima cap a la veritat, mitjançant el procés dialèctic. Aquesta ascensió passa de l’opinió (doxa) al coneixement veritable (episteme), culminant en la contemplació del Bé. L’antropològic i educatiu: l’ésser humà és un ésser tripartit, i la seva justícia interior consisteix en l’harmonia entre les parts de l’ànima. Per aconseguir-ho, és imprescindible una educació integral, orientada a desenvolupar la raó i formar el caràcter moral. I, el polític: la ciutat justa és aquella en què cadascú exerceix la funció que li és pròpia, d’acord amb la seva naturalesa. Només una societat estructurada sobre la base de l’ordre, la saviesa i la virtut pot assolir l’estabilitat i el bé comú.

Així, la filosofia platònica no es limita a descriure la realitat: proposa una via per millorar-la. El filòsof que ha conegut el Bé té la responsabilitat moral de retornar a la caverna i posar el seu saber al servei de la comunitat. En definitiva, conèixer és un acte moral i governar és una tasca reservada als qui estimen la veritat més que el poder. Aquesta és la veritable essència de la justícia, tant en l’individu com en la ciutat.

Continua la lectura de Conclusió: Plató i el camí cap a la Justícia

La dialèctica, el procés de l’ànima cap el coneixement

Tant en el símil de la Línia com en el mite de la Caverna el punt de partida és la doxa (opinió) i la meta final és l’episteme (coneixement o ciència). L’ànima comença amb el coneixement dels sentits, que només ofereix una realitat canviant i aparença, i es dirigeix, mitjançant la raó, cap al món de les Idees, immutables i universal. Aquest ascens és possible gràcies al mètode dialèctic.

Els sofistes s’aturaven a la doxa; Plató, en canvi, defensa que només el coneixement de les formes pures proporciona saber autèntic, ètica i política justa.

A partir del paral·lelisme entre el símil de la línia i el mite de la caverna, es poden distingir quatre graus o nivells de coneixement[1]:

  • Món sensible (o material) format per dos tipus de coneixement: la conjectura basada en ombres, reflexos, aparences… un coneixement molt bàsic i simple. I la creença, un coneixement empíric basat en objectes material que només pot originar un coneixement fonamentat en l’opinió (doxa). No té el rang de ciència, ja que no té garanties d’universalitat[2].
  • Món intel·ligible (o de les Idees) està dividit en el coneixement demostratiu(diànoia) propi de la geometria i les matemàtiques, considerat per Plató com la millor preparació per a començar a captar l’autèntica la realitat: les Idees. I la Intel·ligència pura (noesis) que capta les idees il·luminades pel Bé i mostrarà quines són les seves relacions, la seva universalitat i la seva jerarquia fins a arribar a la Idea Suprema i última que és el Bé[3].

Aquestes Idees només poden conèixer-se mitjançant el procés dialèctic ascendent on la raó – mitjançant l’intel·lecte — realitza una comprensió cada cop més gran dels principis més generals i allunyat de l’ordre empíric dels sentits.

Aquest procés dialèctic no és una demostració empírica, sinó una tècnica mitjançant la qual l’ànima es purifica i progressa moralment. Es caracteritza per: no ser hipotètica: no parteix de supòsits, sinó que els supera. Implica una millora ètica: a mesura que s’ascendeix, es perfecciona també la vida moral. Ser positiva: la recompensa és contemplar el món pur i perfecte, alliberat de la ignorància. Ser racional: supera els elements místics de la tradició pitagòrica, substituint-los per la racionalitat matemàtica com a porta al món de les Idees.

Només qui hagi arribat a descobrir de la Veritat, ha contemplat les Idees i comprès la seva jerarquia i l’harmonia del tot, està legitimat per a governar i dotar d’estabilitat i justícia l’ordre polític de la polis.

Per aquest motiu, l’esclau que ha assolit el procés dialèctic no pot quedar-se en el món de les Idees, allunyat del món sensible, ha de tornar a la caverna, a la vida col·lectiva i social per fer partíceps als seus conciutadans de la felicitat i del bé comú. Aquest retorn no és opcional, sinó una exigència ètica i política. El filòsof ha d’introduir l’harmonia a la ciutat per mitjà de la persuasió, o si cal de l’autoritat perquè tots els ciutadans puguin beneficiar-se de la justícia i del coneixement. L’objectiu no és el poder, sinó la felicitat col·lectiva.

El filòsof-rei ha de tenir cura de la comunitat i protegir-la, perquè gràcies a l’educació que han rebut i el fet d’haver vist la Veritat respecte al que és bell, just i bo, està millor preparat per distingir la realitat de les aparences: saben reconèixer les ombres i les imatges per allò que són.

Tanmateix, no és el desig de poder, ni la riquesa individual, el que ha de portar un individu a governar, sinó el compromís amb el bé comú i la realització de la felicitat col·lectiva. Només així és com es pot trobar la Justícia tant a la ciutat com a l’individu.


[1] El procés dialèctic va del més simple al més complex.

[2] Aquest nivell correspon als dos primers segments de la línia i al camí que ha de recórrer l’esclau fins a l’ombrall de la caverna.

[3] el Sol en el mite de la caverna