All posts by espaihermes2022

Flexió nominal i adjectival.
Pronominal completa.
Verbal: indicatiu, subjuntiu, participis, infinitius.
Subordinació PAU: relatius, cum, ut, ne, ut non, quod.
Etimologia (vide Annex 1) i expressions llatines (vide Annex 2).
Patrimoni romà: Bàrcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco, Emèrita Augusta.
Lectures obligatòries: Plaute Mostellaria, Ovidi Metamorfosis (13 fragments) (vide PAU).

3. Programació anual

Bloc 1

Repàs morfològic
Subordinació bàsica
Traducció inicial
Literatura: Plaute (lectura obligatòria) i Terenci
Patrimoni: Bàrcino, Emporiae

Bloc 2

Participis i infinitius
Subordinació complexa
Traducció nivell PAU
Literatura: Virgili, Horaci, Ovidi (lectura obligatòria de selecció de textos)
Patrimoni: Ilerda, Tarraco

Bloc 3

Simulacres PAU
Revisió morfosintàctica
Literatura: Tito Livi i Ciceró
Romanització: Emèrita Augusta
Etimologia completa

Criteris d’avaluació (llatí 2)

05.12.2025Llatí 2n BatxProgramació (Llatí 2n Batx)espaihermes2022

Tipus d’avaluació

L’avaluació d’aquesta matèria és contínua i de naturalesa qualitativa tant en les activitats individuals com les col·laboratives.

Els ítems informatius que rebrà l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge i evolució formativa seguirà els següents criteris: Suspès (0-4,5); Aprovat (4,55-5,5) Bé (5,55-6,5) Notable (6,55-8,5) Excel·lent (8,55-10) de les diferents rúbriques que acompanyaran les activitats.

El promig final de les notes (final de curs) és realitzarà amb les notes reals extretes dels diferents trimestres; l’arrodoniment final es farà a partir de X,75.

Per afavorir el procés d’aprenentatge es mantindrà un constant feedback i feedforward[1] per facilitar una avaluació formadora tant en els procediments com en els continguts.

Dins del procés avaluatiu també es tindrà en compte els següents criteris:

La correcta presentació de les tasques (dimensió estètica);
La puntualitat en la data d’entrega de les activitats;
Les faltes d’ortografia, descompten fins a un màxim de de 2 punts;
L’assistència a classe, ja que les activitats es realitzen a l’aula;
L’actitud de respecte i treball;
Avaluacions trimestrals i final

Per aprovar els exàmens trimestrals caldrà haver obtingut una nota mínima d’un 2,5 tant en la Competència 1 (traducció) com de cultura. En el cas de que no sigui així, es farà la recuperació de la part que no estigui aprovada.

Competències específiques que es treballen:

C1 Identificar els aspectes bàsics de la llengua llatina, resoldre i analitzar les unitats lingüístiques i reflexionar-hi mitjançant la comparació́ amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per traduir textos llatins que siguin significatius per a l’estudiant.

Criteris d’avaluació

1.1 Dur a terme traduccions directes de frases o fragments breus, adaptats, de dificultat baixa, amb correcció́ ortogràfica i expressiva.
1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió.
1.3 Analitzar els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge.

C2: Distingir els ètims i formants llatins presents en el lèxic d’ús quotidià̀, identificant els canvis semàntics que hagin tingut lloc i establint una comparació́ amb la llengua d’ensenyament i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.

Criteris d’avaluació

2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú́ i habitual.
2.2 Comprendre els canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat baixa
2.3 Explicar, de manera guiada, la relació́ del llatí́ amb el català̀, el castellà.
2.4 Identificar i denunciar prejudicis i estereotips lingüístics.

C3: Interpretar i valorar, amb sentit crític, textos llatins de diferents gèneres i èpoques, assumint el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític i de les seves influències artístiques, per identificar-ne la genealogia i valorar-ne l’aportació́ a la literatura europea en general i catalana en particular.

Criteris d’avaluació

3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa indole, de complexitat baixa i de forma guiada.
3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics, els gèneres i els valors ètics o estètics de fragments literaris llatins, des d’un enfocament intertextual.
3.3 Identificar i definir paraules llatines que designen conceptes bàsics i fonamentals per a l’estudi i la comprensió́ de la civilització́ romana.
3.4 Crear textos breus, de manera individual o col·lectiva, amb una mínima intenció́ literària i consciencia d’estil, en diferents suports.

C4: Analitzar les característiques de la civilització́ llatina en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, adquirint coneixements sobre el món romà i comparant críticament el present i el passat, per valorar les aportacions del món clàssic llatí́ al nostre entorn com a base d’una ciutadana democràtica i compromesa.

Criteris d’avaluació

4.1 Explicar, a partir de criteris donats, els processos històrics i polítics, la vida quotidiana, les institucions i els costums de la societat romana.
4.2 Debatre sobre la continuïtat del llegat romà a la nostra societat, tot mostrant interès, empatia i respecte per les opinions dels altres.
4.3 Elaborar treballs senzills sobre diversos aspectes del llegat de la civilització́ llatina en l’àmbit personal, religiós i sociopolític.

C5 Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització́ romana.

Criteris d’avaluació

5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització́ romana com a font d’inspiració́.
5.2 Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural català̀ i universal heretat de la civilització́ romana.
5.3 Explorar les empremtes de la romanització́ i el llegat romà a l’entorn de l’alumnat.

Lectures obligatòries

Es segueix les lectures obligatòries de les PAU amb la realització d’exercicis de comprensió.

[1] El feedback per a l’aprenentatge | Els Futurs de l’Educació (elsfutursdeleducacio.cat)

Objectius i Metodologia (llatí 2)

05.12.2025Llatí 2n BatxProgramació (Llatí 2n Batx)espaihermes2022

Objectius

Els objectius de Llatí II –2n de Batxillerat– es fonamenten en un model continuat i formatiu, orientat tant al progrés de l’alumnat com a la preparació específica per a la Prova d’Accés a la Universitat.

L’estudiant rep al llarg del curs un feedback constant sobre el seu procés, en coherència amb la metodologia competencial de l’assignatura. Aquest enfocament combina el rigor acadèmic amb l’autonomia progressiva, imprescindible en una matèria de modalitat que requereix consolidar els continguts treballats al llarg del batxillerat.

Metodologia

Metodològicament, el curs s’organitza a partir de cinc grans competències:

Llengua i traducció;
Etimologia i expressions llatines;
Literatura;
Civilització romana i patrimoni

que es concreten en objectius d’aprenentatge propis per cada competència i avaluen el progrés real de l’alumnat.

Competències i aprenentatges

C1: Llengua i a la traducció: l’alumnat ha d’assolir un domini suficient de la morfosintaxi llatina que li permeti abordar amb solvència la traducció de fragments d’extensió mitjana, semblants als models de les PAU. L’objectiu principal és consolidar un mètode de traducció rigorós, basat en l’anàlisi, la lematització, la identificació d’estructures i la formulació d’una versió coherent i expressiva.
C2: Etimologia i expressions llatines: l’alumnat ha d’entendre el llatí com la base del nostre sistema lingüístic romànic. L’objectiu és saber deduir significats a partir d’arrels i formants, identificar processos fonètics i semàntics i establir comparacions entre el llatí, el català i el castellà.
C3: Literatura llatina: es demana a l’alumnat que sigui capaç d’interpretar textos de diferents gèneres i èpoques, situant-los en el seu context històric i estètic. Com a objectiu té saber identificar tòpics, reconèixer gèneres, entendre valors i temàtiques i establir connexions amb la tradició literària europea.
C4: Civilització romana: implica comprendre la societat, les institucions, la vida quotidiana i els processos històrics del món romà. Té com a objectiu aprendre a interpretar els fets històrics amb perspectiva crítica, identificant relacions de causa i conseqüència, i establint paral·lelismes entre passat i present.
C5: Patrimoni: convida l’alumnat a reconèixer i valorar el llegat material i immaterial de Roma present al seu entorn immediat. El seu objectiu és aprendre a identificar testimonis de la romanització i a comprendre la vigència del món clàssic en la nostra societat actual.

Metodològicament, la matèria combina el treball amb dossiers, activitats seqüenciades, pràctiques de traducció i ús de rúbriques clares tant per a l’avaluació com per al feedforward.

Programació i PAU (llatí 2)

04.12.2025Llatí 2n BatxProgramació (Llatí 2n Batx)espaihermes2022

Decret 175/2022

PAU

Objectius i Metodologia

Criteris d’avaluació

Blocs didàctics

Imperium

23.11.2025Llatí 4Situació aprenentatge llatí 4espaihermes2022

La ruta d’Enees

23.11.2025Llatí 4Situació aprenentatge llatí 4espaihermes2022

EL MITES CLÀSSICS PRENEN VIDA

12.11.2025Història de la Filosofiaespaihermes2022

Els antics déus encara caminen entre nosaltres. Només cal aprendre a mirar per poder veure’ls

PRESENTACIÓ

En aquesta segona part de l’assignatura viatjarem a les nostres arrels culturals i literàries a través del fascinant món dels mites grecollatins, i descobrirem com continuen presents en el paisatge i l’art de la nostra ciutat.

A través de la llengua grega, la lectura de petits fragments i la reinterpretació d’històries mítiques, comprovarem com aquest relats encara continuen vius avui i com han influït en la literatura, l’art, la llengua i la cultura contemporània.

Primer aprendrem les bases de l’alfabet grec i la transcripció de paraules, llegirem i comentarem alguns fragments en grec clàssic amb suport; cercarem en el mites o textos paraules d’origen grec que formen part del nostre vocabulari actual i, finalment farem reinterpretacions personals en podcasts o vídeos per fer una antologia de textos.

Com a punt final, farem una activitat pràctica: Una plaça divina. Dins d’un espai emblemàtic de Barcelona, descobrirem com la frenètica vida actual i la mirada serena del passat s’uneixen en un punt concret ple d’història i dinamisme. També descobrirem la divinitat grega que protegeix la ciutat.

Aquesta mirada sobre el patrimoni ens farà reflexionar sobre per què la societat contemporània continua utilitzant símbols i mites clàssics? Com els mites ens ajuden a comunicar valors i identitats col·lectives? De quina manera les manifestacions artístiques del carrer mantenen viva la memòria cultural del nostre passat

OBJECTIU GENERAL

Descobrir com els mites grecollatins conviuen en la cultura actual a través de la llengua, l’art i el patrimoni de la nostra ciutat, reinterpretant-lo amb un llenguatge audiovisual propi.

DEL MITE A L’ALFABET: L’AVENTURA DE LA PARAULA GREGA

Com la veu dels déus es va transformar en l’escriptura dels homes.

En aquesta nova aventura viatjarem als orígens de la paraula i escriptura grega. Descobrirem com els mites van ser la primera manera d’explicar el món i com, amb el pas del temps, la paraula oral es va convertir en escriptura: el gran pas que va permetre als humans conservar les seves històries, els seus déus i les seves idees.

Abans que existissin els llibres, les històries es transmetien oralment. Els poetes recitaven els relats dels herois i dels déus a la llum del foc o en les places de les ciutats. Amb l’aparició de l’alfabet grec, la paraula va deixar de ser només veu i es va transformar en signe, en memòria escrita.

Aprendrem com va néixer aquest alfabet, quins pobles van influir en la seva creació i quina importància va tenir per al desenvolupament de la literatura, la filosofia, la ciència i la cultura europea. També descobrirem que el grec, com el llatí i moltes altres llengües, prové d’una gran família lingüística: l’indoeuropeu, arrel comuna de moltes paraules que encara fem servir avui.

Aquest viatge ens ajudarà a entendre que les paraules són ponts entre el passat i el present. Escriure en grec serà com fer parlar la història: cada lletra, cada mite i cada símbol ens connectarà amb els primers pobles que van voler entendre el món a través de la raó i de la bellesa de la paraula.

LES ARRELS DEL GREC: EL PROTOINDOEUROPEU

El protoindoeuropeu és el nom que els lingüistes^[1] van donar a una llengua que es parlava fa uns 5.000 anys per l’Europa oriental i l’Àsia central (zona del mar Negre i el Caucas)^[2].

Mapa 1: Protoindoeuropeu

Podem imaginar-la com la mare de les llengües actuals: ja no es parla, però que els experts n’han pogut reconstruir parts comparant paraules i estructures d’idiomes que s’hi assemblen.

Per exemple, si ens observem en la paraula “divendres” del llistat, veurem que conserva una mateixa arrel en funció de la zona geogràfica.

El protoindoeuropeu seria, doncs el nucli comú del qual s’han expandit les principals branques lingüístiques indoeuropees com ara:

Hel·lènica (→grec);
Itàlica (llatí (→català, castellà, francès, italià…);
Germànica (→alemany, anglès, neerlandès);
Cèltica (→Gal·lès, gaèlic);
Eslava (→rus, polonès);
Indoirànica (→sànscrit, persa);
Bàltica (→lituà, letó)

Totes aquestes llengües conserven una arrel comuna molt antiga, que ens ajuda a entendre per què moltes paraules s’assemblen encara avui, malgral els mil·lenis de distància.

Com es van expandir les diferents famílies lingüístiques?

Mapa 2: dates possibles de l’origen de les famílies indoeuroeuropees‘origen

Quan els grups humans que vivien pel sud de l’actual Ucraïna i el nord del Caucas van començar a expandir-se cap el 3.000 aC^{^[3]}, també es va fragmentar la seva llengua i es va anant transformant i adaptant als nous territoris.

Aquest desplaçament va durar molt segles donant lloc a les grans branques lingüístiques ja conegudes:

Branca lingüística	Direcció de l’expansió	Zones on es van establir	Exemples de llengües actuals
Hel·lènica	Sud	Grècia i illes de l’Egeu	Grec
Itàlica	Sud-oest	Península Itàlica	Llatí → català, castellà, francès…
Germànica	Nord-oest	Alemanya, Escandinàvia	Alemany, anglès, suec…
Cèltica	Oest	Illes Britàniques, França antiga	Gal·lès, gaèlic, bretó
Bàltica	Nord-est	Lituània, Letònia	Lituà, letó
Eslava	Est	Europa oriental i Balcans	Rus, polonès, txec, croat
Indoirànica	Sud-est	Iran, Índia, Pakistan	Persa, sànscrit, hindi…
Anatòlica (desapareguda)	Sud	Anatòlia (actual Turquia)	Hitita
Toquària (desapareguda)	Est	Àsia central (Xinjiang)	—

El moviment d’aquest pobles indoeuropeus segurament va ser degut a canvis climàtics, a una cultura nòmada i ramadera i per motius d’expansió territorial i guerres. A mesura que arribaven a noves terres s’hi barrejaven amb altres pobles i, així les seves llengües evolucionaven i canviaven.

EL DESENVOLUPAMENT DEL GREC

Els primers pobles grecs

Durant l’expansió dels pobles indoeuropeus, cap al 2000 aC, alguns d’aquests grups humans –aqueus, jonis, eolis i doris– es va dirigir cap el sud de la península Balcànica i les illes de l’Egeu. Allà es van barrejar amb els habitants del territori i van formar una nova cultural.

D’aquest moviment en va néixer la branca hel·lènica, d’on prové la llengua grega, una de les més antigues d’Europa i que encara es parla avui.

Les primeres manifestacions del grec: el lineal B

Els primers grecs que van utilitzar l’escriptura van ser els micenis, establerts al Peloponès. Feien servir una sistema nomenat Lineal B, una adaptació de l’escriptura minoica de Creta. Escrivien sobre taules d’argila; aquests manifestacions escrites son el testimoni més antic de la llengua grea (segle XVI aC), que ja és pot considerar una plenament indoeuropea.

L’Edat Fosca i el naixement de l’alfabet grec

Cap el 1200 aC, al final de l’Edat de Bronze, va desaparèixer la civilització micènica. Les causes d’aquesta desaparició no són del tot clares, però els historiadors consideren que hi van intervenir diferents factors: conflictes interns dins de les ciutats (Micenes, Tirint, Pilos); invasió dels doris, també pobles d’origen indoeuropeu que provenien del nord; crisi econòmica i comercial que van debilitar els regnes; i catàstrofes naturals com terratrèmols i canvis climàtics.

Després d’aquesta crisi, l’Hèl·lade va entrar en un període conegut com l’Edat Fosca (1200-800 aC), durant la qual va desaparèixer l’escriptural i moltes estructures polítiques i comercials.

To i això, la llengua grega va sobreviure oralment per poder ressorgir, segles més tard, amb el naixement de l’alfabet grec i la poesia homèrica.

L’alfabet grec

Aquest és l’alfabet grec clàssic utilitzat a l’antiguitat. Els grecs van ser els primers a introduir les vocals en un alfabet, i del seu sistema deriva el nostre alfabet llatí derivat dels etruscs.

Majúscula	Minúscula	Nom	Pronúncia aproximada
Α	α	Alfa	a (com a pare)
Β	β	Beta	b (com a bar)
Γ	γ	Gamma	g suau (entre g i y segons la vocal)
Δ	δ	Delta	d (com a dia)
Ε	ε	Èpsilon	e breu (com a bé)
Ζ	ζ	Dzeta	ds / z (com a dzeta)
Η	η	Eta	e llarga (com a ee tancada)
Θ	θ	Theta	th (com a th anglès de think)
Ι	ι	Iota	i (com a vi)
Κ	κ	Kappa	k (com a casa)
Λ	λ	Lambda	l (com a llengua)
Μ	μ	Mi	m
Ν	ν	Ni	n
Ξ	ξ	Xi	ks (com a taxi)
Ο	ο	Òmicron	o breu (com a cos)
Π	π	Pi	p (com a poma)
Ρ	ρ	Rho	r (una mica aspirada al començament)
Σ	σ / ς	Sigma	s (ς s’usa al final de paraula)
Τ	τ	Tau	t (com a terra)
Υ	υ	Ípsilon	u tancada (entre i i u)
Φ	φ	Phi	ph (com a f aspirada)
Χ	χ	Khi	kh (com una j suau catalana)
Ψ	ψ	Psi	ps (com a psicologia)
Ω	ω	Omega	o llarga (com a óó tancada)

ACTIVITATS

Objectiu: comprendre com la llengua grega es va desenvolupar a partir de l’indoeuropeu; de l’expansió humana pel territori de l’Hèl·lade i el sorgiment del grec clàssic.

Competències: C1, C2, C4, C5 i C6

Creació del propi mapa lingüístic

Observant els mapes:

Localitza la zona d’origen dels pobles protoindoeuropeus (prop del mar Negre i el Caucas).
1. Amb llapis de colors o digitalment, dibuixa les fletxes d’expansió principals:
Branca hel·lènica (sud, cap a Grècia)
Branca itàlica (sud-oest, cap a Itàlia)
Branca indoirànica (sud-est, cap a l’Índia i Pèrsia)
1. Escriu al costat de cada fletxa la llengua moderna que es deriva actualment

(pots utilitzar una llegenda de colors per diferenciar cada branca)

Relaciona
- Uneix cada branca amb la seva zona d’expansió:

Branca lingüística	Zona d’expansió	Llengües actuals
Hel·lènica	Sud (Grècia)	Grec
Itàlica	Sud-oest (Itàlia)	Llatí → català, castellà…
Germànica	Nord-oest (Europa central i Escandinàvia)	Alemany, anglès…
Cèltica	Oest (Illes Britàniques, França antiga)	Gal·lès, gaèlic…
Eslava	Est (Europa oriental)	Rus, polonès…
Indoirànica	Sud-est (Iran, Índia)	Persa, hindi…

3. Raona i explica

D’on provenien els primers pobles indoeuropeus?
1. Quines zones van ocupar els grecs i els llatins?
1. Per què tantes llengües diferents tenen paraules semblants?
1. Creus que les llengües continuen canviant avui? Dona’n un exemple.

4. Crea el teu arbre de les llengües

Dibuixa un arbre amb l’arrel “Protoindoeuropeu”.
Fes branques per a cada família lingüística.
Escriu a les fulles dues llengües actuals de cada branca.
Sobre el primers pobles grecs:
- Quins pobles indoeuropeus van arribar a Grècia cap el 2000 aC?
- Què vol dir que el grec és una llengua indoeuropea?
- Quina relació hi ha entre els micenis i el Lineal B?
- Per què aquest sistema d’escriptura és tan important per als historiadors?

Sobre la desaparició dels micenis:
- Quines van ser les possibles causes de la seva desaparició?
- Quines van ser les conseqüències per la llengua?
- Com pot sobreviure una llengua sense escriptura?

Practiquem l’alfabet grec
- Copia 10 vegades cadascuna de les 24 lletres (majúscules i minúscules) de l’alfabet grec.
- En el full d’activitats escriu el teu nom i cognom en grec.
- A continuació tens una llista de paraules gregues antigues:
  - Escriu, a la segona columna, la transcripció al nostre alfabet (llatí);
  - A la tercera columna, escriu una paraula catalana, castellana o anglesa que s’hi assembli o que en derivi
  - A la quarta columna, indica el significat o amb quin concepte està vinculat.

Recorda: α a · β b · γ g · δ d · ε e · ζ z · η e (llarga) · θ th · ι i · κ k · λ l μ m · ν n · ξ x · ο o · π p · ρ r · σ/ς s · τ t · υ y · φ f · χ j(ca) · ψ ps · ω o (llarga) ς és la sigma final (al final de paraula) → s.

Paraulagrega	Transcripció	Paraula semblant/ Equivalent	Significato relació
λόγος	lógos	lògica / logopèdia	paraula, raó
ΖΕΥΣ
δημοκρατία
ΑΠΟΛΛΩΝ
μῦθος
ΗΡΑ
θεραπεία
ΑΦΡΟΔΙΤΗ
καρδία
ΕΡΜΗΣ
ψυχή
ΣΩΚΡΑΤΗΣ
ἄνθρωπος
ΠΛΑΤΩΝ
γλῶσσα
ΑΘΗΝΑΙ
ἄγγελον
ΕΛΕΝΗ
βιβλίον
ΘΑΛΑΤΤΑ
ἐλευθερία
ΚΑΛΥΨΩ
ὀφθαλμός
ΕΛΛΑΣ
ῥίζα
ΒΥΖΑΝΤΙΟΝ

Reflexió final

Quines paraules t’han resultat més fàcils de reconèixer?
Quin tipus de paraules provenen més sovint del grec (noms de déus, conceptes científics, sentiments…)?
Què ens diu aquesta activitat sobre la influència del grec en les llengües modernes?

Rúbrica

	PES	AE	AN	AS	NA
1. Comprensió històrica i geogràfica (C1, C4)	25%	Localitza amb precisió les rutes d’expansió indoeuropees i explica amb claredat el procés de formació del grec dins la branca hel·lènica. Argumenta les relacions amb altres llengües.	Identifica correctament l’origen indoeuropeu i reconeix la branca hel·lènica amb explicacions generals.	Mostra una comprensió parcial de l’expansió o confon algunes branques.	No comprèn ni situa correctament l’origen del grec ni les branques lingüístiques.
2. Interpretació i anàlisi de fonts i mapes (C4, C5)	25%	Analitza mapes amb autonomia i crea un mapa lingüístic complet amb llegenda, fletxes i llengües modernes.	Representa correctament les branques principals i mostra comprensió del mapa.	El mapa és poc complet o presenta errors de localització.	No identifica correctament les zones ni les branques.
3. Coneixement lingüístic i alfabet grec (C2)	35%	Transcriu amb precisió totes les paraules gregues, identifica els sons i reconeix les relacions amb el català o altres llengües.	Fa la major part de les transcripcions correctament i reconeix paraules familiars.	Presenta errors en la transcripció o identifica poques paraules derivades.	No domina la correspondència entre alfabets ni identifica paraules conegudes.
4. Producció personal (C6)	35%	Crea un arbre lingüístic clar, coherent i visual; escriu el seu nom en grec correctament i mostra creativitat en la presentació.	Completa les activitats amb organització i claredat; mostra esforç i precisió.	L’activitat està inacabada o presenta poca cura formal.	No compleix les tasques proposades o no mostra comprensió.
5. Raonament i reflexió (C1, C4, C6)	30%	Raona de manera crítica sobre l’evolució de les llengües, la supervivència del grec i la influència en la cultura moderna.	Ofereix reflexions correctes però poc profundes o poc justificades.	Respon breument, amb idees generals però sense argumentar.	No mostra comprensió ni reflexió personal.
6. Valors culturals i patrimonials (C1, C5)	30%	Valora el grec com a patrimoni cultural viu i estableix vincles amb la llengua i cultura actuals.	Reconeix la importància del grec en la cultura europea.	Mostra interès parcial o confon conceptes culturals.	No reconeix la importància del patrimoni grec.
7. Expressió escrita i presentació	10%	Escriu amb correcció, organitza bé les idees i utilitza vocabulari específic (indoeuropeu, micènic, hel·lènic, alfabet, ètim).	Presenta un text clar amb alguns errors menors.	Expressió senzilla i poc organitzada; errors recurrents.	Text inintel·ligible o molt incomplet.

^[1] Persones que estudien com funcionen i evolucionen les llengües

^[2] Indo‑European migrations.Llicència: Creative Commons CC0 1.0 Universal (domini públic). Font: Wikimedia Commons

^[3] David Anthony, The Horse, the Wheel and Language (2007)

La raó al servei de la natura

27.10.2025Història de la FilosofiaHel·lenismeespaihermes2022

El naixement de la ciència hel·lenística

Si a Atenes es desenvolupava una filosofia ètica i moral, a l’altre cantó de la Mediterrània – a Alexandria[1], capital del regne dels Ptolemeus – creixia una intensa activitat científica. Aquesta ciutat, fundada per Alexandre el Gran l’any 332 aC, gaudia d’una ubicació geogràfica privilegiada i d’una gran varietat cultural fruit de la convivència entre grecs, jueus i egipcis. Aquest fet la convertiren en un gran centre comercial i intel·lectual de primer nivell.

A diferència de les diferents escoles existents a Atenes, la dinastia ptolemaica va excloure la filosofia política i ètica de la seva escola per evitar controvèrsies i defensar la neutralitat del saber i del coneixement. Va seguir el model aristotèlic respecte a l’observació, la classificació i la recerca empírica, deixant de banda les especulacions metafísiques i teològiques.

Alexandria va esdevenir en un nou focus de saber, orientat cap a les ciències naturals i experimentals. Tot el conjunt arquitectònic d’aquest centre cultural, fundat per Ptolemeu I, estava format pel Museu, dedicat a la recerca i l’estudi, amb diverses sales i espais; la Biblioteca, que amb milers de rotlles de papir formava part del Museu, tenia com a objectiu reunir tot el coneixement del món conegut amb còpies d’obres gregues, egípcies, perses i índies; i, finalment, el Serapeu, temple dedicat al déu Serapis[2] – situat fora del recinte museístic –, que es va constituir com una biblioteca secundària quan la del Museu va patir les primeres destruccions.

Aquest espai sagrat va ser destruït definitiva per ordre l’emperador Teodosi I (391 dC) que va prohibir els cultes pagans per defensar el cristianisme com a única religió de l’imperi Romà.

Entre els filòsofs més destacats estan Euclides, que va establir les bases de la geometria; Arquímedes, matemàtic, físic i enginyer, conegut per les seves lleis sobre la palanca i la flotació; Aristarc de Samos, que proposà un model heliocèntric precursor de Copèrnic; Erastòstenes, que mesurà amb gran precisió la circumferència de la Terra; Ptolomeu, autor de l’Almagest, on desenvolupà la teoria dels epicicles per explicar el moviment planetari; i, Hipàtia d’Alexandria, última gran filòsofa, matemàtica i astrònoma del món antic.

L’actitud tolerant d’Hipàtia davant de les diferents sensibilitats religioses i culturals la convertiren en una figura respectada pels alumnes pagans i cristians. No obstant, el seu lliure pensament i la seva influència intel·lectual van generar hostilitats entre les faccions més radicals del cristianisme alexandrí. Acusada d’heretgia, va morir assassinada per fanàtics l’any 415 dC.

La seva mort simbolitza la fi del món antic i el triomf d’una nova perspectiva filosòfica en què la raó va quedar subordinada a la fe.

L’Hel·lenisme científic representa el pas del pensament especulatiu al coneixement empíric i metòdic. A través de l’observació, la mesura i la raó, els savis d’Alexandria van establir les bases del que avui anomenem mètode científic.

La ciència va deixar de ser una reflexió sobre principis generals per convertir-se en una investigació sobre els fenòmens naturals, capaç de donar explicacions precises i verificables. Tot i que aquesta recerca restava encara vinculada a la visió geocèntrica del cosmos, el seu esperit d’anàlisi i la seva confiança en la raó van obrir un camí que culminaria, segles més tard, amb la ciència moderna

[1] Actual Egipte

[2] Serapis era una divinitat creada per la dinastia dels Ptolemeus que unia elements de la religió grega i egípcia. El déu Serapis combinava elements de Zeus, Osiris i Apis i representava la fusió cultural que caracteritzava l’Alexandria del moment.