Kant capgira la mirada filosòfica: no és la ment qui gira al voltant del món, sinó el món qui pren forma dins la ment.
Coneixement, llibertat i deure es troben en una mateixa onada.
Una filosofia il·lustrada que ens convida a pensar per nosaltres mateixos: sapere aude.
En aquest apartat trobaràs els tres blocs que es treballaran al llarg d’aquest curs. Cada trimestre ens endinsarem en una temàtica diferent, però totes ens ajudaran a descobrir, comprendre i viure el llegat de les civilitzacions grega i romana. El treball serà actiu, creatiu i connectat amb la nostra realitat.
Eix central: Iniciem un viatge al passat a través del mètode arqueològic, descobrint com les restes materials ens parlen de les persones que hi van viure.
Objectius principals:
• Comprendre la importància de l’arqueologia com a ciència històrica.
• Identificar i classificar diferents tipus de restes materials.
• Desenvolupar habilitats de recerca i treball en equip.
Activitats:
1. Simulació d’una excavació arqueològica.
2. Anàlisi de materials trobats i elaboració de fitxes descriptives.
3. Presentació dels resultats.
Producte final: Exposició de les troballes amb explicació del seu valor històric.
Competències: C1, C2, C3
Materials i recursos: Caixes amb materials arqueològics, fitxes de registre, ipad…
Eix central: Ens endinsem en la llengua grega clàssica i la literatura a través dels mites que han marcat la nostra cultura.
Objectius principals:
• Reconèixer el valor cultural i lingüístic del grec clàssic.
• Analitzar i comparar textos originals i adaptacions.
• Descobrir la vigència dels mites en la nostra societat.
Activitats:
1. Aprenentatge de l’alfabet grec i la seva grafia
2. Lectura guiada de fragments en grec clàssic amb transcripció i traducció.
3. Comparació d’un mite entre la font original i una adaptació literària.
4. Cerca de paraules d’origen grec relacionades amb el mite.
5. Creació d’una reinterpretació contemporània en format podcast o vídeo.
Producte final: Antologia multimèdia amb fragments en grec, traduccions, comentaris i creacions de l’alumnat.
Competències: C1, C2, C3, C4
Materials i recursos: Textos originals i adaptats, diccionaris, eines digitals per a la creació multimèdia.
Eix central: Descobrim com el món grec continua viu en l’art, la llengua i la vida quotidiana, especialment a la nostra ciutat.
Objectius principals:
• Identificar elements del llegat grec en el nostre entorn.
• Valorar la influència de la cultura grega en la societat actual.
• Aplicar els coneixements apresos a una recerca local.
Activitats:
1. Safari fotogràfic per trobar referències gregues a la ciutat.
2. Recollida de paraules d’origen grec presents a l’entorn.
3. Comparació d’un element clàssic amb la seva versió contemporània.
4. Muntatge d’una exposició amb fotografies, textos i reflexions.
Producte final: Exposició física o virtual titulada ‘Les petjades gregues avui’ oberta a la comunitat educativa.
Competències: C1,C2,C3,C4
Materials i recursos: Càmera o mòbil per fer fotografies, eines digitals per editar, espai per a l’exposició.
Martha Nussbaum és una filòsofa contemporània que parteix d’una pregunta molt senzilla i alhora decisiva: què vol dir viure una vida digna? La seva resposta no es construeix a partir del que les persones posseeixen, sinó del que poden arribar a ser i fer quan se’ls obren les condicions per créixer com a éssers humans. A Creant capacitats, Nussbaum defensa que una societat justa no és només la que respecta drets, sinó la que fa possible que tothom pugui pensar, decidir, sentir, relacionar-se i participar en la vida col·lectiva. El seu pensament ens ajuda a mirar d’una altra manera qüestions molt presents avui: la desigualtat, la vulnerabilitat, la justícia social i els drets humans.
La filosofia de Nietzsche s’aixeca com una veu incòmoda i radical dins del nucli de la modernitat. En un moment històric marcat per la raó, el progrés científic i els valors heretats del cristianisme i de la tradició filosòfica occidental, Nietzsche irromp per qüestionar profundament aquestes arrels. La seva crítica no és una simple revisió dels models, sinó un atac frontal als pilars sobre els quals s’ha construït la cultura europea.
Figura clau del pensament liberal i de la filosofia moral del segle XIX, J.S. Mill reflexiona sobre com és possible construir una societat més justa i equilibrada sense renunciar ni a la llibertat individual ni al bé comú. La seva proposta filosòfica ens ofereix un criteri per orientar les decisions morals tot cercant l’equilibri entre la felicitat individual i la responsabilitat cap els altres.
ESPAI HERMES 